Resultats de la cerca
Es mostren 1316 resultats
Condal Films
Cinematografia
Productora.
Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que acabava d’…
Hans Rudolf Giger
Cinematografia
Artista suís.
Estudià disseny industrial i interiorisme a l’Escola d’Arts i Oficis de Zuric 1962-66, i posteriorment treballà com a dissenyador de mobles Publicà dibuixos en revistes underground i construí escultures com Gebärmaschine ‘Màquina de parir’, que causaren sensació per la combinació d’òrgans biològics i maquinària Dedicat exclusivament al seu art des del 1968, creà un món surreal i torturat, alhora repulsiu i impactant, que traslladà a vessants diversos escultura, illustració, pintura i cinema, cobertes de discos, etc Després de publicar el seu primer llibre, Necronomicon 1977, fou contractat…
Wes Craven
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director cinematogràfic nord-americà Wesley Earl Craven.
Dedicat al gènere fantàstic i de terror, del qual fou un dels gran renovadors, debutà el 1972 amb The Last House on the Left Seguiren diversos films, entre els quals destaca The Hills Have Eyes 1977, que rebé el gran premi internacional del jurat del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges Amb A Nightmare on Elm Street 1984, aconseguí el gran èxit de la seva carrera, especialment gràcies a l’impacte del personatge de Freddy Krueger, un assassí en sèrie que mata en els somnis de les seves víctimes El film tingué diverses seqüeles, una de les quals, New Nightmare 1994, fou…
la Ventafocs
Il·lustració d’Apel·les Mestres per a una edició de La Ventafocs
© Fototeca.cat
Història
Personatge femení protagonista del conte popular homònim, del qual existeixen unes quatre-centes versions.
Maltractada per la seva madrastra i les seves germanes, viu confinada a la cuina i fa els treballs de la casa Gràcies a l’ajuda d’una fada pot assistir al ball del fill del rei, amb qui es casarà després que aquest l’hagi poguda localitzar gràcies a una sabata de cristall que havia perdut en fugir del ball Fou publicat per ChPerrault a Contes de ma mère l’Oye 1697 i a Kinder und Hausmärchen dels germans Grimm La versió de Perrault fou traduïda al català per Lluís Via i illustrada per Apelles Mestres 1909 Carles Riba traduí la dels Grimm en Contes d’infants i de la llar 1919, 1921 La versió…
Michael Kamen
Cinematografia
Compositor nord-americà.
El 1967 s’inicià en la música professional amb la formació de Blues New York Rock and Roll Ensemble més tard New York Rock Ensemble Posteriorment féu arranjaments pop/rock per a David Bowie, Queen, Eric Clapton i Pink Floyd, entre d’altres A partir de la seva relació amb aquests darrers, el director de cinema Alan Parker li oferí la direcció musical i els arranjaments del film Pink Floyd The Wall 1982, el primer de tot un seguit de treballs al món del cinema També destacà la seva participació en les sèries Lethal Weapon 1987-98, RDonner i Die Hard iniciada el 1988-95, JMcTiernan…
Francis Picabia
Pintura
Pintor francès.
Influït per C Pissarro i A Sisley, s’orientà el 1909 vers el cubisme El 1911 fou un dels creadors del grup Section d’Or El 1913 participà en l’Armory Show a Nova York i posà les bases, juntament amb M Duchamp, del dadaisme novaiorquès El 1917 fundà a Barcelona la revista 391 , plena de crítica i ironia, alhora que mantingué contactes amb els dadaistes de Zuric A París participà en moltes manifestacions escandaloses i pintà les seves Machines Ironiques , integrades per elements mecànics absurds i formes ridícules Però el 1921 abandonà les seves posicions dadaistes i anà a una pintura…
Pierre Cardin

Pierre Cardin
Terentiyeva (CC BY-SA 4.0)
Indumentària
Modista francès d’origen italià.
Treballà en diferents cases d’alta costura parisenca Dissenyà el vestuari del film de J Cocteau La Belle et la Bête 1946 i el 1950 obrí una casa de vestits de teatre El 1952 presentà la seva primera collecció d’alta costura Conreà el disseny de moda masculina des del 1957 i el prêt-à-porter des del 1959 Concedí llicències per a la creació seriada dels seus dissenys propis o els del seu equip, cosa que li permeté l’abast mundial en la difusió de les seves creacions i la formació d’un gran imperi comercial en el qual tenien cabuda el vestit, els complements, les joies i l’…
Warren Beatty

Warren Beatty caracteritzat com a Dick Tracy
Cinematografia
Actor, realitzador i productor cinematogràfic nord-americà.
Germà de Shirley MacLaine , el 1961 debutà com a actor de cinema amb Splendor in the grass, d’E Kazan, pellícula amb la qual obtingué un Globus d’Or Des del 1967, amb Bonnie and Clyde d’A Penn, ha produït els films on actua El 1978 realitzà el seu primer film, Heaven can wait Globus d’Or a la millor pellícula musical o còmica i al millor actor musical o còmic i, a continuació, Reds 1981, Oscar i Globus d’Or al millor director, l’adaptació del còmic Dick Tracy 1990 i Bulworth 1998, els quals també interpretà A les ordres d’altres directors també ha interpretat, entre d’altres…
Jeanne Moreau

Jeanne Moreau
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral francesa.
Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs Klein 1976,…
André Malraux

André Malraux
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura francesa
Política
Escriptor i polític francès.
Les seves obres reflecteixen la seva ideologia filocomunista dins el marc d’uns fets inspirats generalment en experiències seves les viscudes a la Xina, a La tentation de l’Occident 1926, Les conquérants 1928 i La condition humaine 1933, premi Goncourt, que tracta dels problemes de la consciència moderna sobre la vida i la mort, en els camps polític i moral les viscudes a la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, en la qual participà, amb els republicans, a L’espoir 1937 en féu un film Sierra de Teruel i les viscudes dins la resistència francesa, durant la Segona Guerra Mundial, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
