Resultats de la cerca
Es mostren 1215 resultats
enfogonament
Transports
Cadascun dels forats que hi ha a les cobertes d’un vaixell per a fer-hi passar els pals i que hom designa amb el nom del pal i el de la coberta.
shakuhachi
Shakuhachi
Música
Instrument de vent japonès amb el bisell tallat a l’extrem superior del tub, de buf directe i tradicionalment de bambú, amb cinc forats que es tapen amb els dits de les dues mans.
sargidor | sargidora
Indústria tèxtil
En la fabricació de panes, operari pràctic a tapar els forats que s’hi fan en l’operació de ratllar-les i a afegir plomalls de vellut en els pelats de les panes llises.
guardapit
Oficis manuals
Placa bombada de fusta que, amb l’ajut de corretges, els cadiraires s’ajusten al pit quan fan ús del filaberquí especial per fer les rengleres de forats en seients i respatllers de reixeta.
Castell de Sarroca de Lleida
Art romànic
Situació Fortificació d’estructura complexa, una de les més ben conservades del Segrià ECSA-J Bolòs El castell de Sarroca és situat dalt d’un turó de roca sorrenca als peus del qual, per la banda S-E, s’estenen les cases del poble de Sarroca de Lleida, el qual s’emplaça a la confluència de la vall de Cova Bona amb la de la Vall Major Mapa 32-16 416 Situació 31TBF965926 Sarroca de Lleida és a 18 km de Lleida per la carretera N-230 JRG Història La fortalesa de Sarroca té potser el seu origen en època islàmica, tot i que alguns historiadors creuen que és més tardà, com revela la seva…
botana
Peça rodona de fusta, pedaç, amb què hom tapa els forats dels bots o de les botes, especialment l’adaptada a la boca de la botella o gat on hom fica la xeremina o broc.
flauta de pistó
Música
Instrument de vent, semblant a una flauta sense forats, que se serveix d’un pistó o èmbol que es desplaça per l’interior del tub cilíndric, amb l’objectiu de modificar l’altura de so.
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic
flauta
Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més…
Mare de Déu del Congost, abans Sant Pere de Girbeta (Viacamp)
Art romànic
Situació Edifici situat en un replà sota el castell de Girbeta que podria haver estat la primitiva parròquia del lloc ECSA - F Parra L’antiga església de Sant Pere, avui coneguda per la Mare de Déu del Congost, s’emplaça sota el tossal del castell de Girbeta i damunt mateix del penya-segat excavat per la Noguera Ribagorçana, aprofitant un petit bancal Mapa 32-12 289 Situació 31TCG095635 S’hi accedeix des del poble de Girbeta agafant el camí del Maset que segueix la riba dreta del riu fins a la capella també s’hi va des del castell, baixant la costa JBP Història Les dades que en tenim no…
anurs
Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…