Situació
ECSA - F. Parra
L’antiga església de Sant Pere, avui coneguda per la Mare de Déu del Congost, s’emplaça sota el tossal del castell de Girbeta i damunt mateix del penya-segat excavat per la Noguera Ribagorçana, aprofitant un petit bancal.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TCG095635.
S’hi accedeix des del poble de Girbeta agafant el camí del Maset que segueix la riba dreta del riu fins a la capella; també s’hi va des del castell, baixant la costa. (JBP)
Història
Les dades que en tenim no aclareixen si aquest temple fou la primitiva església parroquial de Girbeta, cosa probable, o bé no passà d’ésser una capella particular dels senyors del castell.
Com a lloc pertanyent al comtat de Pallars Jussà, les esglésies de Girbeta foren atribuïdes al bisbat d’Urgell en la concòrdia del 1140 i per tant formaren part integrant de l’arxiprestat d’Areny i del deganat de Tremp. Hi ha notícies que la parròquia de Girbeta fou visitada l’any 1314 per ordre de l’arquebisbe de Tarragona i el 1372 per manament papal. En aquest darrer any era abat o rector Bernat, el qual regia conjuntament les esglésies de Montfalcó, Montgai, l’Espluga, Mont-rebei, les Espones i l’Estall. L’any 1790, després d’una visita pastoral, el bisbe d’Urgell li segregà les esglésies de l’Estall i Montfalcó, que es convertiren en parròquies. La parròquia de Girbeta passà a la diòcesi de Lleida el 1956.
Tot i que no s’ha pogut verificar, creiem que P. Madoz reporta l’autèntic titular d’aquesta capella, sant Pere. Al segle actual constava com a ermita dedicada a l’Ascensió i en els nostres dies és anomenada la Mare de Déu del Congost, des que s’hi va traslladar la imatge d’aquesta Verge a causa de la ruïna de l’ermita original del mateix nom. Segons els habitants de Girbeta, aquesta imatge o talla va ésser portada fa pocs anys a l’església del Pont de Montanyana i actualment se’n desconeix la localització. Era tradició celebrar-hi un aplec amb motiu de la festa de l’Ascensió. Després de la missa es feia “la caritat” o repartiment de queviures entre els presents. En l’actualitat està essent restaurada. (JBP-APF)
Església
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat que arrenca d’una senzilla imposta bisellada. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, el qual és precedit d’un estret arc presbiteral.
La porta s’obre a la façana de ponent i presenta un arc de mig punt de grosses dovelles, extradossades per un guardapols ornat amb boles que segueix per la imposta de l’arc. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, amb un arc retallat en una llinda monolítica. Per sobre de l’arc presbiteral s’obre un petit ull de bou i a la façana de ponent, damunt la porta, es desclou una altra finestra, també de doble esqueixada.
A l’interior de l’església, adossat a la façana de ponent, es construí un cor amb estructura de fusta, amb una escala d’obra que es lliura a un banc d’obra que continua pels murs laterals de la nau.
Les façanes no tenen ornamentació i presenten un aparell de carreus ben tallats i escodats, disposats molt ordenadement en filades uniformes i regulars, que a l’absis s’assenten sobre un sòcol d’unes poques filades de carreuó ben escairat, sense polir. A la façana absidal, per sobre de la finestra, s’observa un rengle de forats quadrats, que correspon probablement a la bastida muntada durant la construcció de l’absis. L’estructura formal i constructiva de l’edifici el situen clarament dins les formes pròpies de la plenitud del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Villanueva, 1850, vol. XI, ap. IX, pàgs. 199-200
- Chesé, 1972, doc. 345
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 307
- Moliné, 1981, vol. IV, pàgs. 387-513
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 28-31