Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria el 1980 al bisetmanari El 9 Nou d’Osona, on s’especialitzà en hoquei sobre patins Collaborà en diaris com La Vanguardia i Dicen i dirigí programes de ràdio com A cop d’estic a Ràdio Olot 1983-84 i Stick 4 a Ràdio 4 1984-89 Després fou director executiu de la revista Stick 1989-92, cap de premsa de la competició d’hoquei sobre patins durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, gerent de l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins ACEHPA 1993-96 i cap de premsa de la Federació Espanyola de Patinatge 1996-2000 El 2002 fou un dels fundadors del Club…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre…

S’inicià en tir de precisió al Tiro Nacional de Barcelona, on s’inscriví el 1941 Fou un dels fundadors del Club de Tir de Precisió de Terrassa 1945 i n’assumí la presidència en diversos mandats Practicà el tir amb armes curtes de guerra, però, posteriorment, s’interessà per les armes olímpiques Fou campió de Terrassa i del Vallès en diverses modalitats, i campió d’Espanya per equips en pistola de tir ràpid 1967, 1969 Fou directiu de la federació provincial de tir de Barcelona i membre de la junta de govern de la federació catalana i espanyola de tir olímpic També fou àrbitre…

Jugador entre el 1930 i el 1950, fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis, competició de la qual fou jutge àrbitre un cop retirat Com a directiu, fou secretari honorari del Reial Club de Tennis del Turó 1932-53, entitat de la qual fou el soci número 1 També fou un dels fundadors i secretari honorari de la Federació Espanyola de Tennis 1935-60 El 1930 creà el Descens del Sella, prova de piragüisme que acabaria essent internacional Ocupà la vicepresidència de la Federació Espanyola de Piragüisme, de la qual havia estat un dels impulsors Rebé la medalla al mèrit esportiu, les…

Estudià música de manera autodidàctica i amb professors privats, i al mateix temps realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires El 1956 es traslladà a Alemanya, on collaborà en l’estudi de fonologia de la ràdio de Colònia i dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Renània, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a…

Desenvolupament enciclopèdic Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors…

Intervingué la primera guerra Carlina, en la qual fou caporal de la Milícia Nacional de Vilanova El 1838 dimití i emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba A la capital cubana es dedicà als negocis Fou soci de la companyia Puig i Virella Personatge d’influència i promotor social, fou un dels fundadors de la Beneficència Catalana En mèrit a la seva tasca social i comercial, el 1859 fou investit cavaller de l’Orden Americana de lsabel la Católica Home filantròpic, contribuí monetàriament en la campanya d’ajut als ferits, viudes i orfes de la campanya d’Àfrica 1860 i en una altra per…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor comercial i visqué dos anys a Estocolm com a delegat de diverses indústries tèxtils Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya Del 1976 al 1978, i sota la presidència d’Agustí Montal, fou secretari general del Futbol Club Barcelona, càrrec des del qual impulsà el començament de les transmissions radiofòniques en català dels partits de futbol Fou director general de Patrimoni Escrit i Documental de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1981 i 1984 El…

De procedència social molt humil, fou autodidacte Membre de la Resistència francesa, el 1958 fou un dels fundadors del Parti Socialiste Autonome El 1969 passà al Parti Socialiste i del 1975 al 1981 estigué al càrrec de les relacions exteriors del partit El 1982 entrà en el govern com a ministre d’afers socials El 1983 ocupà l’alcaldia de Nevers i fou ministre d’economia en dos períodes del 1984 al 1986 i del 1988 al 1992 A l’abril del 1992 fou nomenat primer ministre en substitució d’Edith Cresson, càrrec que abandonà un any després en mans del gaullista Édouard Balladur arran de…

Es doctorà en dret 1875 i fou diputat provincial 1878 Participà, amb els seus germans Francesc d’Assís, Josep i Ramon Masferrer , en les activitats del Círcol Literari de Vic, on durant un quant temps ensenyà alemany i anglès Fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic Collaborà amb poemes, ressenyes, articles literaris, narracions o estudis jurídics a la Revista Europea  i altres periòdics de Madrid, i a La Veu del Montserrat , el Diario de Vich , del qual fou redactor, Lo Gai Saber  i La Renaixença , entre d’altres Un dels seus poemes fou inclòs a La garba muntanyesa , que…