Resultats de la cerca
Es mostren 5075 resultats
simúlids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla petita (1 a 6 mm), cos massís, boca picadora-xucladora i ales curtes i amples.
Les larves són aquàtiques i els adults formen eixams nombrosos vora l’aigua, sobretot a la primavera Les larves s’adhereixen mitjançant l’extrem anal a les roques, en l’aigua corrent Piquen els bòvids, als quals poden, fins i tot, causar la mort Llurs espècies pertanyen sobretot al gènere Simulium
eumènids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters que poden ésser de cos elegant i àgil i de colors vius o bé de cos robust i tons apagats.
Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes
Tifi Odasi
Literatura italiana
Nom amb què és conegut Michele di Bartolomeo Odasi, poeta macarrònic italià.
Escriví el poema Macharonea imprès poc temps després de la seva mort, vers el 1492, que descriu les burles fetes per un grup d’amics a un pretès nigromant Bé que aquesta obra no fou, probablement, la primera del gènere, hom considera Odasi com el veritable pare de la poesia macarrònica
Eusebio Blasco
Teatre
Comediògraf.
Es destacà com a autor de comèdies de gran vivacitat i enginy, com El pañuelo blanco 1870, El baile de la condesa 1872, El anzuelo 1874, etc, i d’algunes peces desbaratades de l’anomenat gènere buf És autor també de poesies Soledades , 1876 i de narracions Cuentos aragoneses , 1901
Léo Delibes

Léo Delibes
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Estudià a París amb Adolphe Adam D’antuvi compongué operetes, però l’èxit del ballet La source 1866 —que compongué a mitges amb Léo Minkus— l’inclinà vers aquest gènere Han restat cèlebres els seus ballets Coppélia 1870 i Sylvia 1876, com també l’òpera Lakmé 1883, d’ambient exòtic
Jan Cossiers
Pintura
Pintor flamenc.
El seu art té punts de contacte amb el clarobscur de Caravaggio i de Ribera Treballà a la cort de Madrid i a les esglésies d’Anvers Pintà els quadres del beguinatge de Malines sobre la vida de Crist i santa Teresa 1655, i escenes de gènere Els fumadors, Louvre
Hugh Seymour Walpole
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Installat des de molt jove a Anglaterra, estudià a Cambridge i passà un quant temps a Rússia 1914-16 De la seva obra, de gènere divers costumista, psicològic, etc cal esmentar The Duchess of Wrexe 1914, The Dark Forest 1916, The Green Mirror 1917, The Cathedral 1922 i Rogue Herries 1930
Nicolaas Maes
Pintura
Pintor holandès.
Conreà l’escena de gènere de tipus anecdòtic La benedicció Musée du Louvre, París Deixeble de Rembrandt, adoptà el clarobscur, illuminant les figures centrals i envoltant-les d’ombres Fou el retratista de moda d’Amsterdam des del 1665 Jacobus Trip Mauritshuis, la Haia, Els síndics dels cirurgians Rijksmuseum, Amsterdam
Alfred-Philippe Roll
Pintura
Pintor francès.
Estudià a l’École des Beaux-Arts de París, on fou alumne de Gérome, Bonnat i Harpignies Intervingué en la decoració de l’Ajuntament i el Petit Palais de París Pintà retrats, paisatges, escenes militars, de gènere, marines, i especialment temes socials Vaga dels minaires Musée des Beaux-Arts, Valenciennes
Adriaen van Ostade
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès.
Conreà les escenes de gènere a la manera del seu mestre Frans Hals El seu estil evolucionà cap a la recerca del clarobscur de Rembrandt i acabà en una pintura d’una gran serenor i de contrasts matisats de llum i color Hom destaca Jan Steen entre els seus deixebles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina