Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
arvellola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades, amb circell, i flors solitàries de color purpuri, que viu a les pastures seques de l’alta muntanya, als Pirineus, a Penyagolosa, etc, sobretot en terreny calcari.
guixó
Botànica
Planta herbàcia anual enfiladissa, de la família de les papilionàcies, de tiges de 20 a 60 cm, de fulles amb circell i amb un parell de folíols linears, de flors solitàries purpúries i de llavors brunes puntejades de negre.
Es fa en terres de conreu i llocs herbosos de la regió mediterrània
cefalot
Botànica
Planta herbàcia carnívora, de la família de les cefalotàcies, pròpia d’Austràlia, de flors hexàmeres disposades en panícules, i de fulles en roseta, les superiors lanceolades, i les inferiors, transformades en ascidis, on són capturats i digerits petits invertebrats.
capcetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 10 a 30 cm, pilosa, dividida en de 1 a 3 branques, fulles ovades, piloses, i flors grogues, agrupades en capítols grans, envoltats de fulles florals.
Viu en erms de la regió mediterrània
enciamet
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 60 cm d’alçària, amb fulles alternes, en gran part basals, espatulades i enteres, amb flors blanques i petites, aplegades en panícula, i amb fruits capsulars quinqueloculars.
Creix en indrets humits
planta dels diners
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges prostrades de secció tetragonal, fulles lleugerament carnoses, oposades i ovals, d’uns 3,5 cm de llargada i amb el marge crenat, i flors poc vistoses, de color violeta pàl·lid.
Autòctona del SE d’Austràlia, és molt cultivada com a planta d’interior i als balcons i patis ombrívols de les zones litorals càlides
cibulet
Cibulet
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de tija terminada en una umbel·la de flors i de bulb enter arrodonit, conreada per les seves fulles, cilíndriques i buides, que es fan servir en amanides i també com a condiment.
formi
Formi
Philippe Alès (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de rizoma carnós, de fulles basals ensiformes, llargues de 10 a 20 cm, de flors carmesines o grogues, sostingudes per un escap més llarg que les fulles, i de fruits en càpsula.
És natural de Nova Zelanda i forneix la fibra del mateix nom
ordi
Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits,…
nepta
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alçada, d’olor forta, pubescent, de tiges tetràgones, de fulles oposades, ovades i crenades i de flors blanques amb espurnes purpúries, aplegades en inflorescències espiciformes.
Es troba espontània o naturalitzada a la vegetació ruderal d’una gran part d’Europa És una planta remeiera de molta anomenada, utilitzada contra catarros, mals de ventre, etc