Resultats de la cerca
Es mostren 2343 resultats
radical lliure
Bioquímica
Molècula altament reactiva i inestable pel fet de tenir, com a mínim, un electró desaparellat, que és susceptible de crear enllaços amb altres àtoms o molècules per tal d’aconseguir l’estabilitat electroquímica.
Els radicals lliures es poden formar a l’atmosfera o en els organismes vius en el procés de respiració per la presència d’oxigen i per a la defensa enfront de bacteris i virus A l’organisme, els radicals lliures poden alterar diferents molècules i estructures, com per exemple proteïnes, lípids, membranes cellulars i el material genètic de les cèllules Aquests canvis provoquen la disminució de la seva funcionalitat i augmenten el risc de patir determinats trastorns, com alguns tipus de càncer o alteracions en els processos immunològics de defensa de l’organisme humà Alguns dels…
senderisme

Senderisme
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Excursionisme
Pràctica excursionista que consisteix a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats.
Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats Hom distingueix entre sender de gran recorregut GR, senders de petit recorregut PR, i senders locals SL, cadascun amb les corresponents longituds d’itinerari, àmbit i senyalització distintiva —franges vermelles i blanques pels GR franges grogues i…
teologia
Filosofia
Religió
Ciència que tracta de Déu o dels déus.
Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la teologia feminista…
arc de sant Martí

Esquema de la formació de les gotes d’aigua de l’arc de Sant Martí
© Fototeca.cat
Meteorologia
Fenomen meteorològic consistent en l’aparició d’un o més arcs acolorits, concèntrics al voltant de l’antisol, quan una cortina de gotes d’aigua en forma de pluja, boirina, ruixada, etc., és il·luminada pel sol.
Cada un dels arcs és format per la gamma de radiacions visibles disposades com en l’espectre, però menys nítides que en aquest És produït en reflectir-se a la superfície interior de les gotes els diversos raigs produïts en descompondre's per refracció la llum blanca quan aquesta travessa la superfície anterior de les gotes, i que l'ull humà interpreta com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat Si els raigs solars efectuen una sola reflexió interna dona l' arc principal , vermell a la vora exterior i violeta a l’interior, a uns 40-42º al voltant del seu…
moira
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Cadascuna de les divinitats del destí, en la mitologia grega.
Filles de Zeus i de Temis —o, segons una altra genealogia, de la Nit—, apareixen en Hesíode formant una tríada en Homer la moira és una de sola que presideix els moments culminants de la vida humana naixement, matrimoni i mort D’elles tres, Cloto té a les mans el fil de la vida, Làquesis fixa la sort i Àtropos és la irremovible fatalitat de la mort Llur cega ineluctabilitat és com una llei que frena fins el mateix poder dels déus i com una fixació de les lleis físiques i morals tal com es palesa en l' Orestea d’Èsquil i també en Sòfocles, que fa desenvolupar llur poder a l’interior de l’ànim…
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per la costa,…
visió beatífica
Cristianisme
Categoria teològica amb què hom expressa el contingut de la retribució essencial i de la perfecció escatològica de l’home just després de la mort.
El Nou Testament, tot i emprar diverses imatges per a explicar la benaurança postmortal, dóna un lloc privilegiat a l’expressió “veure Déu cara a cara”, que el magisteri i la teologia s’han encarregat d’especificar com a visió de Déu intuïtiva a diferència del coneixement natural de Déu, que és discursiu, immediata sense la intervenció d’imatges sensorials i intellectives, essencial que té per objecte Déu mateix, i no pas la seva activitat en el món o en nosaltres i sobrenatural impossible d’ésser assolida per l’enteniment humà, sense l’ajut de la illuminació divina La…
determinisme
Geografia
Corrent del pensament geogràfic que intenta d’explicar els fets mitjançant la influència decisiva dels condicionaments naturals.
Hom no pot parlar d’un determinisme absolut, per tal com no es dóna gairebé mai una dependència total entre els fets físics i l’acció de l’home Hi ha, però, una certa interconnexió La influència dels factors físics relleu, clima, hidrografia, sòls, mantell vegetal té un pes no gens negligible segons les condicions tècniques, la voluntat i l’organització de cada lloc Hom pot admetre, doncs, que el determinisme existeix més o menys en funció del grau de desenvolupament cultural i tècnic d’un grup humà concret Els pobles molt endarrerits culturalment com els indígenes de l’Amazones…
Museu de Gavà

Exposició permanent del Museu de Gavà
© Museu de Gavà
Museu
Jaciment arqueològic
Institució museística municipal fundada l’any 1978 a Gavà (Baix Llobregat) arran de la descoberta d’un complex miner neolític a can Tintorer i la realització d’altres treballs arqueològics a la zona.
Després d’uns anys de funcionament precari, l’any 1991 tingué lloc la inauguració d’unes noves installacions a la Torre Lluch i hom concretà una nova concepció museogràfica L’objectiu bàsic del Museu de Gavà és la formació i transformació del paisatge des de l’òptica de la interrelació entre els fenòmens culturals i els naturals L’àmbit territorial d’actuació se situa entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf El museu també gestiona les visites a les mines prehistòriques de can Tintorer , on els visitants poden recórrer l’explotació minera en galeries més antiga d’Europa, de 5000…
Cimabue
Cimabue La Mare de Déu i el Nen amb Sant Francesc, mural de la basílica inferior de Sant Francesc, a Assís (1280)
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb el qual és conegut Cenni di Pepo, un dels pintors més notables de l’escola florentina del final del segle XIII.
Es traslladà a Roma 1272, on conegué l’obra de Pietro Cavallini, però la seva veritable formació tingué lloc a Florència, mentre participava en la realització dels mosaics de la cúpula del Baptisteri d’aquesta ciutat amb les dues escenes de la Història de Josep i la Imposició del nom del Baptista D’aquesta primera etapa seva és la creu pintada de l’església de San Domenico a Arezzo L’obra que enllaça amb el seu període de maduresa és la Maestà , pintada per a l’església florentina de Santa Trinità ~1285, Uffizi, que conserva els elements compositius simètrics i la iconografia dels models…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina