Resultats de la cerca

És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona Com a poeta, inicià la seva trajectòria amb  D’un record a l’altre  1993 i  Les mans descalces  1993 Després continuà amb  De nit  1999, per a consolidar-se amb  Corint  2000, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona,  Com un persa  2001, premi Tivoli Europa Giovanni 2002,  El tren de Bagdad  2003, premi Carles Riba,  Llei d’estrangeria  2008,  Estàtues sense cap  2013 i  Ciència exacta  2014, premi Miquel de Palol Ha traduït al català l’obra dels principals…

Fill bastard de Pipí d’Héristal, assumí el poder a la mort d’aquest 714, desbancant els seus nets legítims Teodebald, Arnulf i Hug Derrotà els neustrians a les Ardenes 716 i al Cambrésis 717, i vencé Eudes, duc d’Aquitània, que els auxiliava, a Soissons 719 Els anys 722-24 emprengué campanyes contra els saxons de Hessen i de Turíngia i suprimí el ducat d’Alamània 730 Poc després 732, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gafiqī, emir d’Al-Andalus, dirigí una expedició musulmana que, després de derrotar Eudes, d’ocupar Bordeus i d’atacar Poitiers, que resistí, es disposava a avançar…

Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…

Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de marbre 1991,…

S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els…

El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel, que pactà…

Vida i obra Consagrà la seva carrera a l’estudi de la Reconquesta al País Valencià, vista des del costat musulmà, i de l’imperi almohade, continuant l’obra d’Évariste Lévi-Provençal, que s’aturava a la crisi del califat de Còrdova Feu els primers estudis a Pamplona, i el 1897 entrà a la Companyia de Jesús Després de fer el noviciat, estudià humanitats i retòrica, i després, filosofia i teologia, abans de ser enviat a estudiar àrab i hebreu a la Universitat de Sant Josep de Beirut, durant dos cursos acadèmics 1905-07 En retornar, impartí classes d’aquestes dues llengües i de llatí a la…

Situada al sud del vèrtex meridional del delta del Nil, on les muntanyes d’Al-Muqaṭṭam s’acosten més al riu El desenvolupament urbà s’ha produït sobre una àrea d’antics canals i pantans els barris moderns s’han estès segons un pla estrellat El centre administratiu i de govern és davant l’illa de Rawḍa, i al nord d’aquesta, davant la Ǧazīra illa i a la vora dreta del riu, hi ha el barri comercial i de negocis Cap al nord-est s’estenen barris residencials moderns Heliòpolis, ‘Abbāsiyya, mentre que altres àrees residencials modestes voregen pel nord Būlāq,…

Fill segon de Sanç Ramírez i de la segona muller d’aquest, Felícia de Roucy, heretà, per mort prematura del primogènit Ferran, el regne de Navarra, i en morir Pere I d’Aragó sense descendents en fou elegit rei Es casà amb Urraca , filla d’Alfons VI de Castella, ja vídua de Raimon de Borgonya Esmerçà la seva vida a guerrejar constantment contra sarraïns i cristians, amb èxit i sense tingué ben merescut el sobrenom amb què el conegueren ja els historiadors antics, el Bataller Bé que al començament del seu regnat perdé alguns territoris del Cinca, Alfons reaccionà ben aviat El 1106 s’acostà a…

Situada a l’oasi de palmeres més gran del món, és un centre comercial de primera categoria El port és històricament el més important del golf Pèrsic, però és insuficient per al tràfic que s’hi desenvolupa, motiu pel qual modernament el port d’Umm Qasr, a uns 40 quilòmetres al S, a la desembocadura del riu, ha pres cada cop més importància La morfologia de la ciutat presenta diversos aspectes la ciutat vella, formada per carrers estrets a la vora dels canals que condueixen a Šatt al-'Arab, el centre modern, d’influència europea, i el barri industrial i portuari, situat a alguns quilòmetres, al…