Resultats de la cerca
Es mostren 3120 resultats
Giovanni Ruffini
Literatura italiana
Història
Escriptor i patriota italià.
Amic de Mazzini, fou condemnat a mort per contumàcia 1833 i visqué molts anys exiliat a Anglaterra Escriví moltes novelles en anglès les més conegudes, Lorenzo Benoni 1853 i Il dottor Antonio 1855, són una crònica sobre la vida dels joves patriotes italians del Risorgimento És autor també del llibret del Don Pasquale 1842 de Donizetti
Giuseppe Tomasi di Lampedusa
Literatura italiana
Escriptor italià.
Príncep de Lampedusa Estudià a Torí, fou advocat i conreà en secret la seva vocació literària L’obra que l’ha fet famós és Il Gattopardo 1958 traducció catalana de LlVillalonga, 1962, història d’una família de la noblesa decadent siciliana durant els difícils moments de transició que representà el Risorgimento Fou portada al cinema per LVisconti 1963
Leonardo Salviati
Literatura italiana
Literat italià.
Fundà el 1583 amb un grup d’amics l' Accademia della Crusca La seva tasca més coneguda foren els comentaris sobre el Decameró de Boccaccio Avvertimenti della lingua sopra il Decamerone 1584-86 i les crítiques a la Gerusalemme liberata de TTasso Escriví també poesia, dues comèdies i uns comentaris a un sonet de Petrarca 1575
Aleksandr Al‘abjev
Música
Compositor rus.
Autor de música per a l’escena i d’òperes còmiques, que obtingueren gran èxit Escriví, també, nombroses romances, la més popular de les quals fou Solovej ‘El rossinyol’, interpretada sovint en l’escena de la lliçó de cant de Il barbiere de Siviglia de Rossini En les seves obres utilitzà elements melòdics russos, que harmonitzà a la manera italiana
Manuel del Pópolo Vicente García
Música
Tenor i compositor andalús.
Es féu conèixer per tot Europa El 1816 participà en l’estrena, a Roma, d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini Actuà també als EUA i a Mèxic Escriví operetes castellanes, com La Amalia 1804 Fou pare de María Malibran , de Paulina Viardot i de Manuel Vicente García Zafra, Extremadura 1805 — Londres 1906, baix i professor de cant, inventor del laringoscopi
Bruno Bozzetto
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Especialitzat en el cinema d’animació, el 1960 creà el personatge del senyor Rossi, prototip de l’home contemporani És també autor dels llargmetratges West and Soda 1965, Vip, mio fratello superuomo 1968 i Allegro ma non troppo 1974 Posteriorment, fora d’aquest gènere, ha realitzat diversos curtmetratges Sotto il ristorante cinese , 1987 Mister Tao , 1990, Os d’Or al Festival de Berlín
Gian Francesco Malipiero
Música
Compositor italià.
Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42
Ebe Stignani
Música
Mezzosoprano italiana.
Debutà al San Carlo de Nàpols 1925 Assolí grans èxits al Teatro alla Scala de Milà 1926-56, a Londres 1937-57, als EUA i també a Barcelona 1947-54, on cantà l' Orfeo de Gluck, Norma, La favorita , etc Enregistrà òperes en discs, com Aïda 1952, una cèlebre Norma amb Maria Callas 1954 i Il matrimonio segreto 1956 Es retirà el 1957
Alberto Arbasino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Estudià dret a Pavia i a Milà i, després, s’installà a Roma Publicà, entre d’altres, les següents novelles Le piccole vacanze 1957, L’Anonimo lombardo 1959, Fratelli d’Italia 1963, Super Eliogabalo 1969, Il principe costante 1972, La Belle di Lodi 1972, i els llibres d’assaig Parigi o cara 1961, La maleducazione teatrale 1966 i La Vita bassa 2008
Luigi Dallapiccola
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Pioner en la utilització del dodecatonisme a Itàlia, és, sense cap mena de dubte, un dels compositors italians més destacats del segle XX Rebé les primeres lliçons de música a la seva ciutat natal El 1916 la seva família es traslladà a Graz, a Àustria, on continuà la seva formació musical Fou precisament en aquesta ciutat on assistí regularment a les representacions operístiques que hi tenien lloc i on sentí per primera vegada, el 1917, l’òpera L’holandès errant de R Wagner Sembla que això el feu decidir-se definitivament per la composició i el 1922 anà a Florència, on estudià al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina