Resultats de la cerca

Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al N, i l’Alt Urgell, al S, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de…

Comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar exclosa, però, la zona alta de la riera d’Argentona amb Òrrius i Dosrius i el Baix Llobregat exclosos Esparreguera, Collbató i Olesa de Montserrat inclòs, però, Castellbisbal En depenia la sotsvegueria del Vallès, amb la qual sumava 81658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al segle XIV vegueria de Barcelona i del Vallès A causa d’haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre'n les sotsvegueries de Moià i d’Igualada El 1716 la vegueria de…

Si bé inicialment treballà sobre fenòmens físics, des del final dels anys seixanta analitza els vincles entre art i política treballa sobre el compromís social de l’art, realitzant un art polític que atreu l’atenció del públic en intervencions al límit de la censura Utilitza materials que extreu de la difusió que fan les empreses i institucions en els mitjans de comunicació, com fotografies, anuncis i eslògans, els quals manipula en installacions que, al mateix temps, posen de manifest la doble cara de la seva activitat, promotora i lucrativa Fou el representant del seu país a la…

Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes…

Situada als límits dels antics termes dels castells de Fals i Castelltallat Degué ser una petita capella rural L’església apareix citada diverses vegades durant el segle XI El 1080 trobem uns preveres de Sant Salvador encara que sigui una data dubtosa, pel context creiem que correspon a aquesta església, el 1087 apareix un puig de Sant Salvador al terme de Fals i el 1088 surt una roca de Sant Salvador esmentada com a límit de Fals Creiem que aquesta església, desconeguda fins ara, deuria trobar-se en els límits dels castells de Fals i Castelltallat, ja que el 1396-97 uns pagesos…

Al llarg del segle XI, el lloc del Cher Foradado 1004, Kero-foradat 1068 o Chero Foradad 1075, apareix en diferents documents com a límit de diverses terres El castell del Quer Foradat documentat també en aquest segle com a possessió dels comtes de Cerdanya, passà, posteriorment, per donació, a la família dels Pinós L’any 1312 l’església de Sant Genís de Quer, del deganat de Cerdanya, fou visitada pels de-, legats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà de Querio pagava, segons consta en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, 1 lliura i 4 sous Actualment l’…

En el precepte del rei Odó, que concedia a un personatge anomenat Petroni la villa Palatium Aurore en altres documents, Mororum, Muroris, Maurore a precs del bisbe Servusdei, es precisa que el límit meridional era la “ domus Sancti Nazarii” Cal identificar-la amb l’actual santuari de Santa Llúcia de l’Arboç o de la Ganga En un document del segle XIV és citada com Sant Nazari de la Ganga, i el nom antic perdurava encara al segle XV Sembla que no fou fins al segle XVI que es produí el canvi de dedicació Un camí des de la carretera de la Bisbal a Calonge porta a la raconada de les…

S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva…

La capital és Čeboksary Ocupa els altiplans de la vora dreta del curs mitjà del Volga El clima és continental fred, amb temperatures mitjanes de 12-13°C al juliol i de -19°C al desembre i amb una pluviositat anual que oscilla entre els 400 i els 500 mm La xarxa hidrogràfica és constituïda pel riu Volga, límit septentrional de la república, i els seus afluents Les grans extensions de bosc de coníferes donen lloc a l’explotació forestal En la composició ètnica de la població predominen els txuvaixos 68%, bé que hi ha també russos 26% i tàtars 3% Les activitats econòmiques…

Situació i presentació El terme municipal de Puiggròs, de 9,85 km 2 , es troba al sector del N de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell, dins la zona de paisatge urgellès Limita amb Arbeca E, les Borges Blanques S, Juneda W, i amb els municipis del Pla d’Urgell de Torregrossa NW, llevat d’un sector on hi ha un enclavament de Juneda, i Miralcamp NE La vila de Puiggròs és l’únic nucli de població agrupada del petit municipi El terme és de relleus suaus, amb petites elevacions, entre les quals cal destacar el tossal de la Sitja i el mateix nucli de Puiggròs En la part NE i S és drenat…