Resultats de la cerca

Filla del metge i prehistoriador  Salvador Vilaseca Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1946 i doctorada 1968 per la Universitat Complutense de Madrid en història Fou directora del Museu Municipal i de l’Arxiu de Reus 1950-54 i 1975-84, del Museu Arqueològic de Girona 1955-57 i del Museu Arqueològic de Tarragona 1975-84 Treballà també al Museu Arqueològic de Barcelona des del 1957 fins a la seva jubilació, a excepció del període 1975-80, centre del que fou nomenada directora el 1984 Fou vocal de la Junta Superior de Museus de la…

La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló Amb la variant del 1910 en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brusselles 1910, un homenatge popular a Barcelona 1911 i medalla d’or a Amsterdam 1912 Significà la concreció del classicisme de l’artista La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou collocada,…

Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’…

És autor del frontal d’altar de Gia Alta Ribagorça, dedicat a sant Martí, que signà Johs pintor me fecit Museu d’Art de Catalunya Hom li ha atribuït, per similitud estilística, el frontal de Betesa Alta Ribagorça Museu d’Art de Catalunya

Es dedicà a la pintura de retrats, i el 1832, en collaboració amb el municipi, fundà el Museu de Belles Arts de Perpinyà, que dirigí fins a la mort Llegà al museu les seves colleccions artístiques, que foren el nucli inicial de la institució

D’una tècnica precisa, conreà la pintura històrica Mort d’Alfons XII , 1887, Museu d’Art Modern, Barcelona Sense absolució , 1893 Com a retratista gaudí d’un gran prestigi a Madrid Autoretrat , Museu de Belles Arts de València, on reeixiren el seus elegants retrats femenins

Format a Llotja Barcelona i amb Agapit Vallmitjana Conreà l’orfebreria i l’aquarella, art que continuà practicant poc o molt durant la seva vida Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX —més coneguda per Torero ferit Museu d’Art Modern de Barcelona—, guanyadora de segona medalla a Madrid 1871 Feu nombroses obres detallistes de terra cuita Pagesos catalans , Museu d’Art Modern de Barcelona i retrats Elisa Masriera, Marià Fortuny , Museu d’Art Modern de Barcelona És autor, a Barcelona, de la Quadriga ~1882 de la Cascada del Parc de la Ciutadella,…

Fill de Felip Maria Garín Catedràtic d’història de l’art de la Universitat Politècnica de València, fou director conservador del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València 1968-90, director del Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí de València 1972- 87, del Museu del Prado 1991-93, de l’Institut Cervantes de Roma 1995-96, de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma 1996-02 i president de la Societat Estatal d’Acció Cultural Exterior d’Espanya 2002-04 L’any 2011 fou nomenat director gerent del Consorci de Museus del País Valencià Ha publicat entre altres obres El pintor Maella…

S’inicià en el colleccionisme dels minerals als deu anys i en fer disset es feu soci del Club Muntanyenc, amb el qual participà en diverses excursions científiques per a recollir minerals de tot Catalunya i de l’Estat espanyol Arribà a reunir una collecció de més de 3000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya És una collecció sistemàtica, segons l’ordenació de Strunz, basada en les propietats químiques i de cristallització, i actualment integrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona També colleccionà fòssils prehistòrics de la zona del Papiol, on tenia…

És propi de la cultura francesa del darrer terç del segle XX d’assumir que un president del país passarà a la història més pels projectes culturals que haurà desenvolupat, sobretot en el camp artístic, que no pas per altres raons Pompidou, el primer, amb el centre d’art que fa que el seu nom sigui conegut arreu del món De Gaulle no va saber aprofitar la personalitat de Malraux en aquests àmbits, Giscard d’Estaing amb el Museu d’Orsay, que no va poder acabar, i sobretot Mitterrand han portat aquest concepte molt enllà El doble septenni de François Mitterrand 1981-95 no es va acabar guanyant…