Polítiques presidencials

És propi de la cultura francesa del darrer terç del segle XX d’assumir que un president del país passarà a la història més pels projectes culturals que haurà desenvolupat, sobretot en el camp artístic, que no pas per altres raons. Pompidou, el primer, amb el centre d’art que fa que el seu nom sigui conegut arreu del món (De Gaulle no va saber aprofitar la personalitat de Malraux en aquests àmbits), Giscard d’Estaing amb el Museu d’Orsay, que no va poder acabar, i sobretot Mitterrand han portat aquest concepte molt enllà. El doble septenni de François Mitterrand (1981-95) no es va acabar...