Resultats de la cerca

Els seus millors escrits són els relats aplegats al volum Igézo ‘L’embruixador’, 1961, en els quals evoca les experiències viscudes en un camp de treball De les seves novelles es destaquen Visegrádi utca ‘El carrer Visegrádi’, 1932, crònica del moviment obrer hongarès el segon decenni del s XX, i Prenn Ferenc hányatott élete ‘La vida agitada de Ferenc Prenn’, 1958, història d’aventures revolucionàries Féu una selecció de la seva obra amb el títol Mérni a mérhetetlent ‘Mesurar l’immesurable’, 1966

Collaborador a les revistes Lieben Augustin i Simplicissimus , començà escrivint narracions en les quals satiritzava la burgesia i la burocràcia del seu temps Posteriorment, arran del seu interès per l’ocultisme, publicà les novelles expressionistes Der Golem “El Golem”, 1915, Walpurgisnacht “La nit de Walpurgis”, 1917 i Der Weisse Dominikaner “El dominic blanc”, 1921, que palesen la influència d’ETAHoffmann i EAPoe, i amb les quals es convertí en un dels principals creadors d’un tipus de narrativa mística i visionària

Autor de novelles Gelosia 1894, Vortice 1899, Olocausto 1902, La disfatta 1896, i d’obres polítiques, entre les quals es destaquen La lotta politica d’Italia 1892, història d’Itàlia des de les invasions bàrbares fins a la darreria del s XIX, i La rivolta ideale 1908, on afirma la necessitat d’una regeneració d’Itàlia, que acompleixi finalment l’obra ideal del Risorgimento Pel seu encès nacionalisme italianista i la seva inspiració imperialista ha estat considerat un dels precedents del feixisme

Els seus films —la majoria dels quals procedeixen de novelles o de peces teatrals— reflecteixen el seu interès per alguns aspectes del Romanticisme alemany —derivats cap a una malenconia una mica morbosa— i palesen una tècnica d’arrel pictòrica, sovint barroca, en el tractament d’escenaris i personatges Dirigí Liebelei 1932, La signora di tutti premiat a Venècia, 1934, Tendre ennemie 1936, Werther 1938, Letter From an Unknown Woman 1948, a Hollywood, La ronde 1950, Madame de 1953, Lola Montès 1956

Les seves novelles Y Dreflan 1881, Rhys Lewis 1888, Enoc Huws 1891 i Gwen Tomos 1894 són un vast mirall del desenvolupament social del nord-oest de Galles i de les transformacions sofertes al començ del s XIX fins a la industrialització amb tots els fets vells i nous refosos per la religió metodista en aquesta època, salvadora de la llengua Narrador brillant i creador de personatges, fou el primer novellista gallès que anticipà la tècnica de l’anàlisi psicològica

Procedent d’una família pobra, en les seves primeres novelles, com Klabavtermanden ‘El follet’, 1927, descriu la vida de mariners i colons, basant-se en la pròpia experiència En obres posteriors, com En flyktning krysser sitt spor ‘Un fugitiu creua les seves petjades’, 1933 i Det svunde er en drøm ‘El passat és un somni’, 1946 es decanta cap a una temàtica psicològica, centrada en l’anàlisi dels condicionants que determinen la conducta individual Destacà també com a crític i assagista

Redactor de diverses revistes i professor d’indonesi, fou un dels impulsors més destacats de la normalització i modernització de la seva llengua Preocupat pel conflicte entre les formes de vida tradicional i la nova societat de caràcter occidental, entre les seves obres cal esmentar les novelles Tak putus dirundung malang ‘Aclaparats per l’atzar’, 1929, Lajar terkembang ‘Les veles desplegades’, 1936 i la trilogia Grotta Azzurra 1970-71 És autor també de reculls poètics, escrits de lingüística i assaigs

Del llibre de versos pacifistes Há uma gota de sangue en cada poema 1917, de caràcter modernista, evolucionà cap a formes avantguardistes amb Pauliceia desvairada 1922, que renovà escandalosament el llenguatge de la poesia brasilera La seva obra poètica, en bona part experiment idiomàtic basat en la síntesi dels dialectes, fou curosament seleccionada a les Poesias 1941 A més de novelles com Macunaíma 1928, deixà estudis i reculls de cançons i danses brasileres Ensaio sobre a música brasilera 1928, etc

De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera parallela a tasques periodístiques Hom el considera el creador de la novellística nacional amb el tríptic històric de novelles format per Ismael 1888, Nativa 1890 i Grito de gloria 1893, en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad 1894

Publicà diverses obres que reflecteixen els principals esdeveniments de l’època destaquen sobretot les seves Mémoires o Souvenirs historiques sur Napoléon 1831-35, Mémoires sur la Restauration 1836, la Histoire des salons de Paris sous Louis XVI 1837 i Catherine II L’obra Souvenirs d’une ambassade et d’un séjour en Espagne et Portugal 1837 té interès per a les relacions francoespanyoles És autora també d’una sèrie de novelles, com L’Amirante de Castille 1832, en general d’escàs valor