Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
Immanuel Wallerstein
Història
Sociòleg i historiador nord-americà.
Després de servir a l’exèrcit 1951-53, es graduà 1954 i doctorà 1959 a la Universitat de Columbia, d’on fou professor fins el 1971 El 1955 rebé una beca d’estudis que li permeté conèixer l’economia i les societats africanes, a partir de les quals desenvolupà el seu pensament Després de Columbia, ensenyà a les universitats McGill de Mont-real, al Canadà 1971-76 i a la Binghamton University de Nova York, on dirigí el Centre Fernand Braudel per a l’estudi dels sistemes econòmics i històrics i les civilitzacions, des del 1976 fins al 1998, un any abans de la jubilació Del 2000 fins a la seva mort…
revolució demogràfica
Sociologia
Demografia
Concepte que fa referència als profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés anomenat Revolució Industrial
.
Fou un procés complex i encara poc conegut que es desenvolupà entre la segona meitat del s XVIII i la primera meitat del XX La primera fase es caracteritzà per un descens de la mortalitat catastròfica epidèmies, fams típica de l’etapa preindustrial, deguda en part a les millores en la productivitat agrícola i en els transports Això donà lloc a un descens de la mortalitat general que rejovení la població i permeté l’inici d’una etapa de creixement demogràfic sostingut, car l’economia prosperà a ritmes semblants o superiors evitant la reaparició de crisis generalitzades de subsistències El…
Unió per a la Mediterrània
Organització interestatal d’àmbit regional mediterrani creada al juliol del 2008.
És hereva de l’anomenat Procés de Barcelona 1995, que fou refundat a iniciativa del president Nicolas Sarkozy en el marc de la presidència francesa de la Unió Europea , i hi coincideix en els objectius, bé que amb una major concreció Els seus objectius se centren en l’impuls al desenvolupament de la regió, la intensificació dels contactes i la coordinació, especialment pel que fa als fluxos migratoris i a projectes econòmics i la creació d’institucions comunes i compartides en diversos àmbits com ara l’educació i projectes com ara la descontaminació En formen part els vint-i-set membres de la…
Joan Pau Canals i Martí
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes i químic.
Fill d’ Esteve Canals i Guerau , n’heretà la fàbrica S’interessà pels problemes del tenyit de tèxtils Anà a Madrid el 1760 com a diputat dels fabricants catalans per tractar amb la Junta General de Comercio y Moneda, que li encarregà d’estudiar la forma d’estimular el conreu que a Mojados i en altres pobles de Valladolid feien de la roja la millora que aconseguí permeté que el 1768 la producció es pogués usar a les fàbriques de Catalunya i fins i tot fer exportació L’èxit li valgué el càrrec de director i visitador general de tints del regne i inspector del ram de la roja 1764 La Junta…
Manuel de Llauder i de Camín

Manuel de Llauder
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…
André Philippus Brink

André Philippus Brink
© Random House
Literatura anglesa
Escriptor sud-africà en llengua afrikaans i anglesa.
Estudià llengua i literatura en afrikaans i en la seva joventut evolucionà des d’unes posicions nacionalistes a la crítica envers el seu país i el règim de discriminació racial establert des del 1948 apartheid Professor a les universitats de Rhodes 1961-91 i de Ciutat del Cap, com a escriptor estigué molt influït pel Nouveau Roman francès i formà part del grup d’escriptors sud-africans anomenats els Sestigers ‘els dels seixanta’, entre els quals també hi ha Breyten Breitenbach Començà a publicar el 1958, i el 1973 escriví la novella Kennis van die Aand ‘Coneixença de la nit’, primer…
Guillaume Bouzignac
Música
Compositor francès, un dels principals en el camp de la música religiosa de la primera meitat del segle XVII.
Vida La seva educació musical s’inicià al cor de l’escola de la catedral de Narbona A disset anys compongué el motet O mors, ero mors tua , dins l’estil contrapuntístic de la tradició francoflamenca, que el feu mereixedor d’una beca que li permeté finalitzar els estudis musicals L’any 1609 esdevingué maître de musique de l’escolania de la catedral de Grenoble Se sap que des del 1652 exercí el càrrec de maître de musique en altres ciutats del Llenguadoc, entre les quals hi havia Carcassona Durant aquest període, compongué música per a cerimònies especials, com el…
Antonio Rodríguez de Hita
Música
Mestre de capella, compositor i teòric castellà.
Es formà musicalment a l’escolania de l’Església Magistral d’Alcalá, de la qual fou nomenat segon organista el 1738 i mestre de capella, probablement, el 1740 El 1744 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Palència, on residí fins el 1765, any en què guanyà la plaça del reial convent de La Encarnación de Madrid, vacant per la mort de Josep Mir i Llussà, càrrec que exercí fins que morí La importància de la capella del cèlebre convent li permeté relacionar-se amb els músics, artistes i polítics de la cort, entre els quals sempre destacà S’han conservat unes 300 composicions d’…
Bartolomé Ramos de Pareja
Música
Teòric musical andalús actiu a Itàlia.
Vida Es formà al costat de Juan del Monte La seva primera destinació coneguda fou Salamanca, on es dedicà a l’ensenyament Cap al 1472 marxà a Bolonya, ciutat on prosseguí la seva activitat docent Establert a Roma el 1484, encara hi residia el 1491 i segurament hi morí La seva contribució fonamental a la teoria musical renaixentista és el tractat en llatí Musica practica , del qual es feren dues edicions a Bolonya el 1482 Es tracta d’un dels tractats teòrics més originals de la seva època i de tot el Renaixement Les seves idees posaren en qüestió moltes de les teories musicals que, al final…
escriptura
Escriptura i paleografia
Manera d’escriure, quant als caràcters adoptats (ideogrames, fonemes, etc), quant a la forma (jeroglífica, cuneïforme, alfabètica, etc) o quant al traçat (cal·ligràfic, cursiu, escriptura clara, indesxifrable, etc).
La història de l’escriptura és molt complexa, però hom pot distingir-hi diferents etapes essencials L’home primitiu recorregué als més diversos signes d’expressió, tant oral com de gests, o bé a materials, com nusos, talls en matèries dures i, finalment, dibuixos D’aquests mitjans d’expressió només subsistiren, d’una manera perfeccionada, el llenguatge articulat de sons i el dibuix o escriptura pròpiament dita Les formes d’escriptura primitiva foren totes autònomes, és a dir, són d’invenció directa i no hi ha concomitància amb els altres grups ni s’hi fonen En una segona etapa l’escriptura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina