Resultats de la cerca

Doctor en medicina, exercí de cirurgià Presidí l’Institut Mèdic Valencià 1881-83, l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de València 1887-89 i 1891-93 i l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1872-74 Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer 1883, en què aportava noves dades sobre l’autor de l' Espill , Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega 1889 i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva 1889 Deixà incompleta una versió en vers castellà de l' Espill

Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra

Oficial mestís de l’exèrcit virregnal, s’uní als independentistes i collaborà amb José de San Martín 1821 El 1825 s’oposà a la política de José de Sucre i el 1826 presidí el govern peruà Destituí Bolívar i assolí la presidència de Bolívia 1829 Establí un règim autoritari, però fou un administrador eficient El 1836 derrotà els peruans i imposà una confederació peruanoboliviana, però mai no comptà ni amb el suport de l’aristocràcia ni amb les classes populars Vençut per una aliança del Perú, l’Argentina i Xile 1839, fou desterrat a Europa

Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971

Advocat, residí a Madrid Hi fundà El Comercio Español i fou redactor d' El Tiempo i La Época Fou auditor general de l’exèrcit Del partit conservador, fou diverses vegades diputat a corts i senador el 1903 Ocupà diverses direccions generals i fou ministre de gràcia i justícia el 1904 i el 1913, conseller d’estat 1904 i fiscal del Tribunal Suprem 1909 Presidí la Sociedad Geográfica i pertangué a diverses entitats culturals Publicà nombroses obres sobre justícia militar, El problema social agrario en España 1904 i llibres de poemes i obres teatrals en castellà

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular

Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895

Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

En la lluita per la independència del seu país presidí 1813 l’assemblea constituent i ocupà Montevideo 1814 Al gener del 1815 es féu càrrec de la direcció del govern, però fou enderrocat al cap de tres mesos i hagué d’emigrar al Brasil 1820 Més tard fou ambaixador als EUA 1823 intervingué en la lluita contra el Brasil 1826-27 i fou ministre de la guerra 1828-29 fins a la seva expulsió del país per Juan Manuel de Rosas El 1838 ocupà una altra vegada el càrrec d’ambaixador als EUA

Fou un dels dirigents de les societats secretes que organitzaren la insurrecció contra la dominació espanyola El 1896 prengué part a l’aixecament, però hagué de sotmetre's pacte de Biac-na-bató , 1897 i s’exilià a Hong Kong Després de la revolució del 1898, presidí l’efímera República Filipina El 1901 fou empresonat pels nord-americans, amb els quals abans havia collaborat contra Espanya Durant la Segona Guerra Mundial organitzà un partit feixista filojaponès el 1945 caigué a les mans dels nord-americans, però, poc temps després, fou alliberat pel govern filipí