Resultats de la cerca
Es mostren 1765 resultats
Robert Suter
Música
Compositor suís.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Del 1937 al 1943 estudià al Conservatori de Basilea amb P Baumgartner, G Güldenstein, E Mohr, W Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabada la seva formació, assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, a les classes de W Fortner i E Krenek Fou professor del Conservatori de Basilea 1943-45, del Conservatori de Berna 1945-50 i de l’Acadèmia de Música de Berna 1951-84 i assessor musical a Ràdio Basilea La seva obra revela un domini notable del llenguatge contrapuntístic, amb clares reminiscències de Bartók i unes harmonies hereves de la Segona Escola…
Roger Désormière
Música
Director d’orquestra francès.
Fou deixeble de Charles Koechlin, amb qui estudià composició a l’Escola d’Arcueil En 1924-25 dirigí orquestres per als Ballets Suédois de París, i del 1925 al 1929, per als Ballets Russos Després del seu pas per la Société de Musique d’Autrefois, el 1934 ingressà a la Ràdio de París i el 1936 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de París i de l’Òpera Còmica Després de la guerra fou convidat a l’Òpera Garnier, la BBC i l’Orquestra Nacional de França Fundà, al final dels anys quaranta, l’Associació Francesa de Músics Progressistes i es dedicà especialment a la música francesa del segle…
Heinz Wallberg
Música
Director d’orquestra alemany.
Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans orquestres de tot el…
Kurt Eichhorn
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà al Conservatori de Würzburg Baviera, i debutà com a director de cors L’any 1932 inicià la seva tasca de director orquestral a Bielefeld Rin del Nord-Westfàlia El 1938 fou nomenat director musical a Teplitz Schönau, i dos anys més tard, a Karlsbad Al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Dresden des del 1941, el 1945 passà a dirigir-ne la de Munic El 1946 s’estrenà de director a l’Òpera de la mateixa ciutat, de la qual fou titular entre el 1956 i el 1967 Posteriorment 1967-75 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Munic El 1954 inicià la seva tasca docent a la Hochschule de la…
Antoni Cardó i Colet
Música
Pianista català.
Vida Realitzà els seus estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i posteriorment els continuà a la Schola Cantorum de París, on obtingué premis extraordinaris de piano i música de cambra El 1987 treballà a Niça i Salzburg com a acompanyant del repertori liederístic Ha actuat com a concertista en diferents gires arreu de l’Estat espanyol, i també exerceix la docència És catedràtic de repertori vocal a l’Escola Superior de Cant de Madrid Ha collaborat en programes de Ràdio Nacional d’Espanya i ha publicat una edició revisada de les cançons d’Isaac Albéniz També ha…
Charles Dean Dixon
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal amb A Stroessel i posteriorment amplià la seva formació musical a la Universitat de Colúmbia Debutà el 1937 i un any després fundà l’Orquestra de Cambra de Nova York Fou el primer director de raça negra que aconseguí obrir-se un camí en l’àmbit internacional, convidat per diferents orquestres nord-americanes NBC, Filharmònica de Nova York, Orquestra de Filadèlfia i europees Göteborg, Frankfurt, a més de la d’Israel i l’Orquestra Simfònica de Sydney El 1944 fundà l’American Youth Orchestra Entre el 1961 i el 1974 exercí el càrrec de…
Pedro de Freitas Branco
Música
Director d’orquestra portuguès.
Estudià a la seva ciutat natal, i posteriorment amplià a Londres la seva formació musical El 1927, de retorn a Lisboa, hi fundà l’Òpera Portuguesa, i el 1928 creà els Concerts Simfònics de Lisboa, en els quals oferí la primera versió completa d' El amor brujo de M de Falla El 1931 estrenà a París el Concert en sol de Ravel, de qui fou amic Tres anys després formà l’Orquestra Simfònica Nacional de la Ràdio Portuguesa, amb la qual estrenà diverses obres d’autors contemporanis Especialitzat en el repertori del segle XX, possibilità l’estrena a Portugal d’obres d’autors com Alban Berg, de qui…
Lluís Lainz Bech
Futbol
Periodisme
Periodista esportiu i entrenador de futbol.
S’inicià en el periodisme esportiu amb l’hoquei sobre patins, però s’especialitzà en el futbol Treballà per al diari As 1970-76, a Barcelona, i La Vanguardia 1976-96, i cobrí les Copes del Món de futbol d’Espanya 1982, Mèxic 1986 i Itàlia 1990 S’incorporà al FC Barcelona 1996-10, on creà un departament d’investigació de mercats de futbol Collaborà amb tots els entrenadors del primer equip blaugrana i incorporà l’edició en vídeo com a protocol de treball en la tasca d’entrenament El 2003 obtingué el títol d’entrenador de futbol Des del 2010 és professor de noves tecnologies i direcció d’equips…
Isidre Rodrigo Muntaner
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista conegut com Rodri.
Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i membre del GAM, grup que presidí el 1965 Participà en la difusió de l’excursionisme a través de programes de ràdio i com a redactor en les revistes Cordada i Vèrtex És autor d’ Al vent dels 4000 1980 i Què és l’escalada 1984 Fou cofundador del grup d’auxili de la Molina de la Federació Catalana d’Esquí 1954 i vocal de premsa de la Federació Catalana de Muntanyisme FEM 1972 Participà en l’organització d’expedicions als Andes del Perú 1963, l’Ahaggar 1967, l’Istor-o-Nal 1969 i l’Annapurna est 1974 i fou membre d’…
Arxiu Històric Nacional d’Andorra
Centre documental dedicat a recollir, descriure, restaurar, conservar i difondre el patrimoni documental d’Andorra.
Creat el 1994, és el resultat de la unió dels Serveis d’Arxius i dels Arxius Nacionals d’Andorra, acordada pel govern andorrà des del 1997, forma part del Sistema d’Arxius d’Andorra, en què també hi ha la Secció de Gestió de Documents Administratius, l’Arxiu Administratiu, l’Arxiu de Gestió i els Arxius Centrals del Govern Andorrà Des de la seva creació, ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d’institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l’estranger Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina