Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Saragossa Collaborador d' El Poble Català i de La Lucha , fou fundador del Partit Republicà Català Per un discurs a Gandesa 1916 fou processat, i s’exilià a França En tornar, fou elegit diputat per Tarragona com a demòcrata-federal En proclamar-se la República, fou president de la diputació provincial de Tarragona, i després comissari de la Generalitat Ingressà a l’Esquerra Republicana, però se'n separà per fundar el Partit Republicà Radical-Socialista Català 1932 Tornà a l’Esquerra el 1936 Fou diputat a les corts de la República 1931, 1933 i 1936, de les quals fou…

Redactor d' El Poble Català , fou successivament membre del Centre Nacionalista Republicà i de la UFNR i collaborà alhora en diferents setmanaris polítics, com Llibertat 1909, Revista de Catalunya 1912 i Pàtria 1914 Disconforme amb el Pacte de Sant Gervasi 1914, s’uní al Bloc Republicà Autonomista 1915 i després al Partit Republicà Català 1917, del qual fou secretari general Fou redactor de La Lucha 1916-19 Malgrat la seva amistat personal amb Francesc Layret, s’oposà el 1919 a la proposta d’adhesió del partit a la Tercera Internacional En 1919-21 collaborà a La Publicitat i fou diputat…

Dirigí la revista La Medicina Valenciana  i presidí l’Acadèmia de Medicina 1917 Publicà La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico 1884 i La atrofia muscular progresiva y la parálisis glosolabiolaríngea 1885, així com diversos treballs sobre higiene escolar

De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i d’un lèxic molt ric

Participà en la lluita per la independència i derrotà els reialistes a Talcahuano 1820 Es revoltà contra O'Higgins 1822, el qual obligà a dimitir, i es féu nomenar dictador 1823 promulgà una nova constitució 1823, suprimida un any després, i decretà la llibertat de premsa, l’abolició de l’esclavitud i la desamortització dels béns eclesiàstics Durant la guerra civil 1829-30 dirigí les forces liberals, derrotades a Lircay 1830 per les del general Joaquín Prieto

Fou catedràtic d’història de la medicina del Collegi de Medicina de Barcelona 1821-22 i del de San Carlos de Madrid 1841 i vocal de la junta suprema de sanitat 1846 i del consell d’instrucció pública Traduí del francès al castellà manuals de cirurgia 1827-32 i fisiologia 1818 i publicà unes lliçons d’homeopatia 1850-51

Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions sobre química,…

Publicà les novelles La ploma groga 1953, d’un to humorístic, La cort maia de Txikinamit 1956 i El solar 1956, d’un caire més realista

Exercí a Barcelona El 1845 publicà un atles historicobibliogràfic de les ciències mèdiques Las ocho épocas

Anà al Perú, a Xile i a Bolívia, on fundà les cases de la seva congregació de Cochabamba, Osuro i Tarija El 1924 fou nomenat primer bisbe de Tarija Defensà els drets territorials de Bolívia durant la guerra del Chaco amb el Paraguai 1932-38