Resultats de la cerca
Es mostren 1579 resultats
Ger

Ger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És situat a la Solana, a la dreta del Segre S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós 2914 m, quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta Alta Cerdanya, i pels del Pedró de la Tossa 2695 m i Puigfarinós 2594 m, al N i ja fora del terme Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que…
serrat de la Mola d’Esto
Serra
Serra dels municipis d’Artesa de Segre i la Baronia de Rialb (Noguera).
serra del Masvell
Serra
Serra dels municipis d’Agramunt (Urgell) i Artesa de Segre i Oliola (Noguera).
Toloriu

Vista de Toloriu
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), enlairat damunt el Segre.
L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 839, depèn de la de Bar Al segle XVIII era de la senyoria dels marquesos de Vilana Fou municipi independent fins el 1970 que, juntament amb el d’Aristot, fou annexat al del Pont de Bar L’antic municipi comprenia, a més del Pont de Bar, prop del riu i de la carretera de Bellver a la Seu, actual capital, el poble de Bar , els antics pobles de Barguja i Soveix i la masia dels Arenys
Sant Marc del Batlliu
Caseria
Caseria del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), al sector NE del terme.
Federació Catalana de Piragüisme
Altres esports nàutics
Organisme que regeix la pràctica del piragüisme a Catalunya.
Començà a funcionar l’any 1954 a Lleida, on té la seu, primer com a delegació provincial, fins que el 1984 fou constituïda formalment com a federació, agrupant totes les delegacions provincials catalanes Regula i promou la pràctica del piragüisme a Catalunya en qualsevol de les seves modalitats aigües tranquilles, aigües braves, caiacpolo i caiac de mar El primer president fou Àngel Fontbuena Des del 1991 disposa del canal del Parc Olímpíc del Segre, a la Seu d’Urgell, per a practicar piragüisme en aigües braves, i del Canal Olímpic de Castelldefels, per a aigües tranquilles Organitza totes…
Ivan Cervantes i Montero

Ivan Cervantes i Montero
© FEDERACIÓ CATALANA DE MOTOCICLISME
Motociclisme
Motociclista.
S’inicià en motocròs, disciplina en què aconseguí quatre campionats d’Espanya el juvenil de 80 cc 1995, el júnior de 125 cc 1998 i de 250 cc 1999 i el sènior amb la selecció catalana 1999 En l’àmbit absolut, guanyà el Campionat d’Espanya de supercròs 1999 i el Campionat d’Espanya d’escratx 2002-06, 2008, 2009, 2010 L’any 2002 disputà la primera prova d’ enduro , especialitat en la qual ha destacat com a primera figura, i el 2003 fou el primer català i espanyol a guanyar una prova del Mundial Ha estat campió d’Espanya en 500 cc 2002, 2003, absolut 2003 i 2004, en 250 cc 2004, d’enduro E-2 i d’…
,
Eduard Pons i Prades
Literatura
Escriptor i historiador.
Fou membre de la CNT i s’allistà a l’exèrcit republicà amb només 16 anys Combaté a Madrid, al Segre i a l’Ebre, i fou ferit a Barcelona 1938 Passà a França l’any següent, i el 1942 s’afegí a la Resistència, al capdavant d’un destacament d’espanyols i francesos a l’Aude, en contra les tropes nazis Fou detingut una de les vegades que entrava clandestinament a Espanya 1946, però pogué escapar-se S'installà a França fins el 1964, any en què s’establí definitivament a Espanya Fou membre fundador de l’editorial Alfaguara i collaborador de diverses publicacions i diaris, com “Història i Vida’, ‘…
Sant Julià de Somont (Anserall)
La notícia més antiga coneguda de la vila de Somont és de l’any 944 A partir d’aquí les mencions sobre el lloc es repeteixen en documents datats els anys 987, 1036, 1038 Somunte , 1047 Somont , 1051, 1053, 1057 Semonte , 1061, 1075, 1079, 1081, 1085, 1086, 1097 i 1114, en què s’esmenta la vila i el mas de Subtusmont La vila era situada al terme de Santa Maria de la Seu actualment aquest indret és dins del terme municipal d’Anserall, però a tocar del de Sant Feliu de Ciutat, ja que en diversos documents datats els anys 1009, 1040, 1057 i 1081, es vincula el topònim de Sant Julià amb el de…
Llanera

Vista de l'església de Sant Martí de Llanera
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (llanerins; 603 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), situat a la dreta de la riera de Llanera i de població disseminada.
Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat gaire nombrosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina