Resultats de la cerca
Es mostren 14244 resultats
classe de tropa
Militar
A l’Estat espanyol, cadascuna de les diverses classes que integren la tropa: cornetes, tambors, soldats, caporals i caporals primers.
Fins a la Segona República, tant els sergents com els brigades formaven part de la tropa, i llur separació d’aquesta menà a la creació 1931 del nou cos de sotsoficials
cobla maridada
Literatura
Forma especial de rima antiga, obtinguda en els finals de versos parells per la successió de les formes plana i aguda (clara, clar; sola, sol) d’una mateixa paraula.
N'és un exemple la Cobla tramesa a Enric de Villena , de fra Besset Astres no us fuig, pus tant sabers se planta,/senyor mot aut, en vós que defait plant
agricultura de grup
Agronomia
Associació per a l’explotació agrícola constituïda per una sèrie de persones que es distribueixen decisions i responsabilitats, i hi aporten capital i treball.
És una possible via de superació d’estructures tradicionals en zones de petita i mitjana explotació, ja que obre camí a unitats més àmplies, equipades convenientment i, per tant, altament productives
Sant Cels (Fortià)
Art romànic
És una capella destruïda, que es trobava aproximadament 1 km al nord de Fortià, la qual ja existia l’any 1333 —per tant, potser abans—, quan hi fou instituït un benefici
capità | capitana
Història
Transports
Militar
A l’edat mitjana, cap suprem de petites flotes de dues a cinc naus (capità de naus) o galeres (capità de galeres) a les quals eren confiades missions de cors o de policia marítima.
El càrrec era nomenat per l’armador un particular, una ciutat o el rei, el qual el confirmava, en qualsevol cas Podia recaure tant en nobles com en ciutadans o mercaders
Apple Talk
Electrònica i informàtica
Protocol de comunicació d’Apple per a xarxes locals amb ordinadors Macintosh.
També s’hi poden integrar ordinadors tipus PC si se'ls ha installat aquest protocol Pot funcionar tant sobre xarxes LocalTalk d’Apple, com sobre xarxes Ethernet o IBM Token Ring
Trencavell
Dinastia llenguadociana que regnà als vescomtats de Carcassona, Rasès, Besiers, Agde, Nimes i Albi des de mitjan s. XI fins al 1247.
La denominació procedeix del sobrenom Trencavell donat al vescomte Ramon Bernat I de Nimes i Albí mort vers el 1074 Aquest apellatiu esdevingué també nom propi, tant masculí com femení Trencavella
solell
Geomorfologia
Vessant d’un relleu muntanyós més assolellat, oposat a l’obac; en l’hemisferi nord correspon al vessant sud.
El grau d’insolació més elevat hi crea un clima local, menys fred que a l’altre vessant És aprofitat per l’home, tant amb relació a l’hàbitat com al conreu
el Reür
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent, per la dreta, del Segre, format a Ur (Alta Cerdanya) per la confluència dels rius d’Angostrina i de Brangolí.
Poc després constitueix el límit entre els municipis de Puigcerdà Baixa Cerdanya i la Guingueta d’Ix Alta Cerdanya i, per tant, frontera francoespanyola, fins a l’aiguabarreig amb el seu collector