Resultats de la cerca
Es mostren 2417 resultats
Grotrian-Steinweg
Música
Firma alemanya de constructors de pianos.
Fundada pels socis Georg Friedrich Grotrian Brunsvic, Saxònia 1803-1860 i CF Theodor Steinweg Seesen, Saxònia 1825-Brunsvic 1889, fill del fundador de la casa Steinway, conservà tant el taller com el cognom original de la família i s’establí a Brunsvic el 1858 Quan el 1865 Steinweg emigrà a Amèrica per continuar-hi el negoci del seu pare, l’empresa alemanya quedà en mans de Wilhelm Grotrian, fill de Georg Friedrich, però no adoptà el nom definitiu fins cap al 1920 Les seves aportacions en la construcció de la taula harmònica són la causa de la lloada calidesa del so dels…
celleta

Celleta d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de l’afinació,…
Andreu Marçal de Sax

La batalla del Puig, obra atribuïda a Andreu Marçal de Sax
© Victoria and Albert Museum
Pintura
Pintor.
D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de la Seu de València, tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat…
Bibliografia sobre l’art català. Monedes, medalles, orfebreria, joieria, heràldica
Alcolea Gil, S Los esmaltes en la orfebreria catalana , Barcelona, 1962 Barral i Altet, X La circulation des monnaies suéves et visigothiques , Munic, 1976 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol , Barcelona, 1908-1911 Cirici Pellicer, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516 , Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Historia de la moneda catalana Interpretació i criteris metodològics , Barcelona, 1996 Dalmases, N de Orfebreria catalana medieval Barcelona 1300-1500…
harmonització
Música
Procés de reglatge tímbric i acústic dels diferents tubs dels jocs de l’orgue.
També s’aplica a la disposició relativa entre el cordam i els martinets d’alguns instruments cordòfons amb teclat Els objectius de l’harmonització són diversos i de gran compromís, perquè la qualitat sonora de l’instrument en dependrà molt directament El procés afecta l’equilibri sonor dels tubs de l’orgue dins del seu propi joc, i de cada joc respecte als altres, així com l’adaptació acústica de l’instrument al lloc on restarà installat En els instruments de corda, les variables que intervenen en l’harmonització són el punt de percussió o pinçament de la corda i la proporció entre el pes de…
els Poblets
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, situat a l’andana litoral del prebètic valencià, sobre l’àpex del delta del Girona, al límit del glacis de piemont i els baixos al·luvions holocens; la costa estricta (platja de l’Almadrava) no pertany al municipi.
Tot el terme és conreat en regadiu De les 245 ha, 206 són dedicades als cítrics i la resta a hortalisses com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança La capitalitat del municipi és al poble de Setla dels Llocs, i en forma part també el poble de Mira-rosa aquests dos nuclis, amb el veí de Miraflor centre d’un municipi annexat el 1971 al de Setla i Mira-rosa, foren anomenats els Llocs i pertangueren a la mateixa jurisdicció, inicialment al marquesat de Dénia i més tard al comtat de Parcent L’església del Salvador es troba a Mira…
màquina de calcular
Tecnologia
Màquina capaç d’efectuar càlculs aritmètics simples (addició, subtracció, multiplicació, divisió, arrels quadrades, tants per cent, etc) o complexos (logaritmes, funcions trigonòmetriques, etc), generalment dotada amb un o més registres per a memoritzar constants o resultats parcials.
Són de dimensions petites màquina de calcular de butxaca o de taula i consten d’un teclat tecles numèriques, d’operació i de funció per a l’entrada de les dades, i una pantalla per a la visualització dels resultats, que pot ésser de díodes luminescents o de cristall líquid El funcionament de la màquina de calcular és basat, igual que el dels ordinadors, en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica Algunes màquines de calcular són programables, tenen nombroses memòries i, amb les adequades interfícies, poden ésser connectades a visualitzadors de pantalla…
hipervalència
Química
Violació de la regla de l’octet que es produeix quan un àtom té més de vuit electrons de valència.
Segons la teoria de Lewis, quan diversos àtoms es combinen per formar una molècula ho fan de forma que quedin vuit electrons en la darrera capa electrònica de cada àtom i assoleixin, així, la configuració electrònica dels gasos nobles, especialment estable Aquest fet es coneix com la regla de l’octet Però a partir del segon període de la taula periòdica els elements tenen orbitals d energèticament assolibles i buits En determinades situacions un electró o un parell d’electrons poden ocupar algun dels orbitals d això succeeix quan hi ha una gran diferència d’electronegativitats…
màquina llimadora

Maquina llimadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada en el treball dels metalls per a obtenir superfícies planes amb un grau d’acabament bast.
L’eina de treball consisteix en una ungla dotada d’un moviment alternatiu horitzontal, en sentit longitudinal L’arrencada del material es produeix durant la cursa activa de l’eina, mentre que la peça treballada té el moviment d’avanç transversal En les llimadores mecàniques la transmissió del moviment al carro portaeina és efectuat per mitjà d’un sistema d’engranatges i un mecanisme biela-manovella, mentre que en les llimadores hidràuliques la transmissió és feta per mitjà d’un cilindre hidràulic Per a la llimada de peces de grans dimensions, hom utilitza la llimadora de pont , on l’avanç…
Cavaro
Pintura
Família de pintors sards, dels s. XV i XVI, nucli de l’anomenada escola de Stampace.
El més antic dels seus membres, Antoni Cavaro , documentat el 1455, podria ésser identificat amb el Mestre d’Olzai Llorenç Cavaro , potser fill seu, és autor, entre altres obres, del retaule de l’església de Sant Miquel a Gonnostramatza, signat i datat en català el 1501 El més destacat de la dinastia és el seu probable fill Pere Cavaro , pare de Miquel Cavaro mort el 1584 aquest darrer estigué a Nàpols abans del 1546 i viatjà per Itàlia, cosa que el féu més proper que Pere a les formes italianes retaule en una capella de la catedral de Càller taula de la Mare de Déu de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina