Resultats de la cerca
Es mostren 1253 resultats
Josep Civil i Castellví
Música
Compositor català, germà de Francesc Civil.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue- El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin Picardia, càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’hospital de la…
Johann Kaspar Kerll
Música
Compositor i organista alemany.
Dotat d’un talent excepcional, rebé les primeres classes de música del seu pare Estudià amb G Valentini a Viena, composició amb G Carissimi a Roma i, probablement, també estudià amb G Frescobaldi La seva primera obra coneguda, una ricercata , fou publicada en Musurgia universalis 1650, amb grans elogis per part de l’autor del llibre, el teòric A Kircher El 1656 fou mestre de capella de la cort de l’elector bavarès a Munic, on estrenà la primera òpera, L’Oronte 1657, composta per a inaugurar el teatre d’aquesta ciutat El 1658, Kerll fou convidat a tocar l’orgue i a compondre una…
Marc Vitruvi Pol·lió
Arquitectura
Arquitecte, enginyer i tractadista romà.
La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció…
Lorenzo Ghiberti

Relleu de les portes del Paradís del baptisteri de Florència, de Lorenzo Ghiberti, que representa la història de Josuè
© Fototeca.cat-Corel
Escultura
Escultor italià.
El 1401 guanyà en competició amb FBrunelleschi, JDella Quercia, Ndi Pietro Lamberti i altres el concurs per a construir la segona porta del Baptisteri de San Giovanni de Florència feta del 1404 al 1420, que consta de vint-i-vuit requadres, amb vint escenes de la vida de Crist, quatre evangelistes i quatre pares de l’Església En aquest període féu també les estàtues de sant Joan i sant Mateu per a Orsanmichele, i els dos plafons per a l’església de San Giovanni Entre el 1425 i el 1452 treballà a la porta anomenada del Paradís, per al baptisteri florentí, dividida en deu plafons rectangulars…
paradoxa del gat de Schrödinger
Química
Paradoxa a la qual s’arriba com a conseqüència de l’aplicació de la mecànica quàntica a un sistema físic macroscòpic.
Aquest experiment teòric, plantejat per Erwin Schrödinger l’any 1935, consisteix a tancar en una caixa un gat juntament amb una partícula de material radioactiu i una ampolla de verí que es trenca en cas que la partícula radioactiva es desintegri la partícula té un 50% de probabilitats de desintegrar-se en un termini de temps donat Segons les lleis de la mecànica quàntica, les partícules són descrites per una funció d’ona formada per la superposició de tots els estats possibles de la partícula que, en un moment determinat, permet calcular la probabilitat de trobar-la en un cert…
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica a partir…
lògica electrònica

Principals operacions de la lògica amb les taules de veriatat i els símbols dels circuits lògics corresponents
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes molt diversos de commutació dels circuits elèctrics.
Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors,…
Jordi Maragall i Noble
Filosofia
Filòsof.
Fill de Joan Maragall Es llicencià en dret i filosofia a Barcelona 1928-32 Deixeble de Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Joaquim Mirabent, rebé la influència d’Ortega y Gasset, Zubiri i Francisco de Cossío Fou professor de l’Institut-Escola 1932-35 i de la Universitat Autònoma republicana fins el 1939 Després de la guerra es dedicà al món del comerç, fins el 1977 A partir de la dècada de 1950 collaborà a Convivium , El Ciervo , Destino i, posteriorment, a Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El País i d’altres Publicà Balanç de la Universitat Autònoma 1969 i El pensament filosòfic segles XVIII…
,
Federico Zandomeneghi
Dona pentinant-se , de Federico Zandomeneghi
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un…
axiomàtica
Filosofia
Matemàtiques
Conjunt d’axiomes no contradictoris i independents que es formulen per a poder desenvolupar una teoria d’una manera deductiva lògicament correcta.
La matèria que es presta més a ésser tractada en forma axiomàtica és la matemàtica, bé que el mètode és aplicable al desenvolupament teòric d’altres ciències física, economia, estadística, etc Cada una de les proposicions admeses com a base de l’estudi axiomàtic d’una teoria és anomenada axioma o postulat aquests dos mots, en matemàtiques, són considerats sinònims Un sistema de postulats és un conjunt de proposicions breus que tradueixen les veritats fonamentals de la teoria a la qual serveixen de base És desitjable que els postulats d’un sistema siguin simples , és a dir, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina