Resultats de la cerca
Es mostren 7507 resultats
Isidre Tarrés Caubet
Futbol
Futbolista.
Migcampista, s’inicià a la Unió Esportiva Lleida 1974-77, passà al Burgos 1977-78, on debutà a la primera divisió, i fitxà pel Futbol Club Barcelona, però tan sols hi jugà 16 partits, tres dels quals a la Lliga 1978-79 Guanyà la Recopa d’Europa i fou cedit a l’Almeria 1979-81, però alternà amb el Barcelona Atlètic 1980-83 Retornà a la màxima categoria al Múrcia 1983-86 i acabà jugant novament al Lleida 1986-88
Enric Guilló Pagès
Esquí
Esquiador de fons.
L’any 1973 es proclamà campió de la IV Ronde Font-Vives, celebrada als Angles, i dels Jocs d’Hivern dels Pirineus Era membre del Centre Excursionista de Catalunya
Bartomeu Huguet Jordana
Bitlles
Jugador de bitlles catalanes.
Membre del Club de Bitlles la Fuliola des del 1999, fou subcampió de Catalunya individual 2003 L’any 2004 formà part de la selecció catalana
Mireia Alonso Coscollola

Mireia Alonso Coscollola
Arxiu M. Alonso / Histoires d’Images
Ball esportiu
Ballarina esportiva.
Membre del Superline Club de Ball Esportiu, s’especialitzà en l’estil country i es proclamà campiona de Catalunya el 2004 Fou campiona d’Europa 2007, 2008 en la categoria de line dance i del món 2007, 2009 de ball country
Peramola
Peramola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…
Sendes
Nucli
Nucli (1.243 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), de l’antic terme de la vall de Castellbò, al N de Castellbò.
De la seva antiga església parroquial de Sant Vicenç es conservava un retaule dedicat a aquest sant, gòtic segles XIV-XV, que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer Es conserva al Museu Diocesà d’Urgell
Maldà

Vista de Maldà
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació El terme de Maldà és un dels més grans de tota la vall del Riu Corb És situat en el límit entre les comarques de l’Urgell i de les Garrigues i molt proper pel S a la Conca de Barberà Limita al N amb Belianes i Sant Martí de Riucorb, que també hi confronta per l’E, per on també limita amb el terme de Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia, al S també amb els Omells de na Gaia, l’Espluga Calba i els Omellons i a l’W amb el terme d’Arbeca, aquests tres darrers de la comarca de les Garrigues Maldà es troba a la riba esquerra del Riu Corb, que li fa de línia…
Castellciutat

Vista aèria de la vila de Castellciutat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.
Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les…
Aristot
Poble
Poble del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell) situat al cim d’un turó que domina la vall del Segre.
L’església parroquial, amb alguna resta romànica, és dedicada a sant Andreu El 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és esmentada la parròquia d’Aristot Hi havia hagut un castell que fou fet enderrocar l’any 1209 pel vescomte Arnau de Castellbò, les restes del qual han quedat envoltades de construccions modernes Fou municipi independent fins el 1970, en què fou annexat a Toloriu amb el nom de Toloriu i Aristot i amb capital al Pont de Bar
Sant Andreu del Castell
Església
Església del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al N de la vila, al costat de les ruïnes del castell i del poble antic d’Oliana, en la caseria anomenada el Castell d’Oliana.
És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina