Resultats de la cerca
Es mostren 2807 resultats
Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments
Servei creat el 1914 per l’Institut d’Estudis Catalans, per encàrrec de la Diputació de Barcelona, per a l’estudi, l’inventari i la preservació del patrimoni artístic català.
Precedit per les assignacions de la Diputació amb aquests fins 1870 i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats 1915-1951, Camil Pallàs i Arissa 1954-78 Des del 1981 és dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J Puig i…
Josep Maria Torres i Belda
Història
Erudit.
Llicenciat en dret 1857, fou arxiver-bibliotecari a l’institut de Castelló de la Plana 1862-64 i a la biblioteca universitària de València, que dirigí 1883-84 i on inicià les obres de catalogació, abans reduïdes a un inventari Amb el pseudònim Lo sacristà de Tirig publicà nombrosos articles de premsa en català Fou autor d’un treball perdut sobre història de la impremta 1874, que, en esborrany, fou utilitzat després per JESerrano i Morales, i d’una Reseña histórica de los principales documentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia 1876, inèdit Fou…
sonall
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig És el nom genèric donat als instruments que es fan sonar per sacseig Els sonalls acostumen a estar constituïts per una cavitat que pot ser tancada o oberta Quan és tancada, el so es produeix mitjançant petites peces o llavors vegetals contingudes a l’interior de l’instrument, que és utilitzat de manera individual o per parelles de diferent sonoritat El sonall de cavitat oberta és format per dues o més peces globulars obertes que, en ser sacsejades, xoquen entre elles Aquestes peces poden ser elements metàllics o…
ukulele
Música
Instrument de corda, semblant a una guitarra de petites dimensions, popular de les illes Hawaii.
En la seva construcció s’evidencia la influència portuguesa de l’època colonial En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec Té quatre cordes que poden ser de budell o de metall, afinades com les quatre primeres cordes de la guitarra, amb la particularitat que la quarta és a l’octava superior Les cordes es toquen directament amb els dits o les ungles Utilitzat principalment en danses populars, al principi del segle XX s’introduí a Amèrica, on es popularitzà acompanyant cançons La gran difusió que assolí per la seva versatilitat propicià l’aparició d’un instrument…
contres
Música
En l'orgue, dit generalment dels jocs de la família dels flautats greus que es troben en el teclat de pedal.
El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’una octava, i…
acumulació
Música
Procediment formal d’expansió basat en l’addició.
El cas més habitual és l’increment gradual del nombre d’instruments, que comporta en general una acumulació tímbrica, dinàmica i de textura L’exemple més típic és el Bolero de M Ravel, la forma del qual no s’expandeix mitjançant modulacions i aparicions de diferents temes, objectes posteriorment d’una transformació temàtica , sinó agregant gradualment els diferents instruments de l’orquestra, sense necessitat d’alterar la melodia o l’harmonia i provocant una sensació d’amuntegament És un recurs molt utilitzat en la música popular moderna En el cas de la cançó acumulativa, com ara…
Viladelleva
Caseria
Caseria del municipi de Callús (Bages), a l’extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt).
La petita caseria de Viladelleva 64 h el 2001 allotja el santuari de la Mare de Déu d’aquest mateix nom L’esglesiola, amb absis rectangular i una sola nau coberta amb volta de canó, es caracteritza per un ample porxo que protegeix la porta de ponent i un massís campanar de cadireta a la mateixa façana Alguns autors han considerat aquest edifici preromànic, però l’aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d’època romànica més aviat tardana segle XIII El lloc és documentat des del 1025 La capella fou profanada el 1936 i restà sense culte fins el 1962, que…
la Fonollera
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.
A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles Les dues darreres fases d’ocupació corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia Foren caçadors, pescadors, recollectors de molluscs i…
ritus de pas
Antropologia
Concepte introduït per A.van Gennep (1909) per indicar els ritus que acompanyaven el canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen: naixement, condició d’adult, matrimoni, mort, guerra, etc.
Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent purificació, baptisme, els de trànsit a la nova simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí i els de confirmació del nou estat vestit nou, tatuatge, mutilació, etc L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar i…
mètode dels mínims quadrats

Representació de la recta y=mx + b obtinguda pel mètode dels mínims quadrats
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Donat un conjunt de n punts del pla (x1, y1), (x2, y2), ... (xn, yn), mètode que permet de trobar l’equació y = mx + b de la recta que compleix la condició d’ésser la que més s’apropa als punts donats.
Hom defineix matemàticament la dita condició exigint que la suma dels quadrats de les desviacions, ha d’ésser mínima, entenent per desviació en un punt x i , y i la diferència d i = y i - mx i + b Hom pot demostrar que aquella condició condueix a les dues equacions a partir de les quals hom pot calcular els coeficients m i b de la recta, la qual és anomenada també recta de regressió D’altra banda, el mètode dels mínims quadrats serveix també per a ajustar funcions més complexes que la d’una recta, tals com funcions polinòmiques, exponencials, etc, i és utilitzat en l’estudi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina