Resultats de la cerca
Es mostren 4293 resultats
Livonia
Ciutat
Ciutat de l’estat de Michigan, als EUA, al suburbi W de Detroit.
Centre industrial i residencial
Shaanxi
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest.
La capital és Xi'an El sector meridional és accidentat per les serralades Daba Shan i Qin Ling Shan, al sector septentrional s’alça un peneplà cobert de loess i el central és ocupat per la vall del riu Wei He, que travessa el territori d’W a E Al S el clima és subtropical i al N continental sec, i les precipitacions disminueixen de S a N L’economia es basa en l’agricultura, que es concentra, sobretot, a la vall del Wei He Hi ha dipòsits de carbó i petroli Els principals centres industrials indústria tèxtil són Xi'an i Xiangyang
Dependència Ross
Territori no independent
Territori de l’Antàrtida que constitueix una dependència de Nova Zelanda des de l’any 1923.
S'estén entre els meridians 160° E a 150° W, al sud del parallel 60° S en una superfície de 414400 km 2 i 330000 km 2 de glaç permanent ice-shelf Comprèn la mar de Ross, part de la Terra Victòria regió costanera i el sector proper al pol L’any 1957 una expedició dirigida per sir Edmund Hillary hi establí una base i l’any 1958 una altra expedició neozelandesa dirigida pel mateix Hillary arribà al pol sud Entre el 1957 i el 1979 hom dugué a terme una gran tasca cartogràfica i d’exploració
sa Cabaneta
Nucli
Nucli (cabaneters; 112 m alt.) del municipi de Marratxí (Mallorca), cap municipal des del 1864.
Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma pel NE, fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan s XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria Un dels romiatges més populars de Mallorca és el de Sant Marçal La indústria característica és la manufacturera de siurells A la possessió de son Verí, a l’W del poble, es conserva una notable collecció d’art pintura i enteixinats mudèjars
Leeds
Ciutat
Ciutat del comtat metropolità de West York, Anglaterra.
Nucli principal d’una conurbació estesa a l’extrem oriental dels Penins, ha estat tradicionalment un centre industrial tèxtil llaner Passada l’activitat pròpiament fabril a la ciutat de Bradford, Leeds manté més aviat funcions administratives i de gestió La seva situació de contacte entre una rica regió agrícola, al N i a l’E, la conca hullera de Wakefield, al S, i diverses regions industrials, a l’W, n'ha afavorit el creixement Té fàbriques de maquinària tèxtil i recanvis d’automòbil i indústria química colorants Universitat, fundada el 1904 És famosa la seva ceràmica…
Lapurdi
Comarca del País Basc, que forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics.
És situada entre l’Ador, al N, que la separa de les Landes, el Biduze, a l’E, els Pirineus i el Bidasoa, al S, i el golf de Biscaia, a l’W De SE a NW és travessada pel Niva, afluent de l’Ador, i pel Nivelle, que desguassa a Sant Joan Lohitzune Les activitats econòmiques principals són l’agricultura, la ramaderia i la pesca Baiona i Sant Joan Lohitzune També té petites indústries tèxtil i una concentració d’indústria petroquímica i metallúrgica als voltants de Baiona A la costa és important el turisme Hendaia, Sant Joan Lohitzune i Biarritz
el Ridaura

El Molí de Ridaura
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riu
Curs d’aigua del sector sud del Baix Empordà.
Neix dins el terme de Llagostera Gironès, als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri segueix inicialment la direcció S-N i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció W-E forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro
producte de solubilitat
Química
Constant pròpia dels electròlits poc solubles, relativa a la dissociació de la molècula:
que és definida per l’expressió
, on a
representa les activitats de l’anió i del catió i v
el nombre d’anions i cations que es formen per cada molècula de solut.
El producte de solubilitat és constant a una temperatura determinada i la seva expressió pot ésser deduïda de la teoria de Debye-Hückel, tot i que ja fou introduïda, de manera aproximada, per W Nernst l’any 1889 A la pràctica, i suposat el cas de substàncies poc solubles dissoltes en aigua pura, hom pot substituir en la seva expressió les activitats per concentracions Atès que el producte de solubilitat regeix un equilibri que s’estableix en solució saturada, hom pot deduir del seu valor conseqüències de gran aplicació pràctica respecte a processos de dissolució i precipitació
potència
Física
En un sistema físic, magnitud escalar que mesura l’afany que manifesta el sistema per executar un treball.
Formalment, la potència és definida com la relació entre l’energia E o treball que bescanvia el sistema amb l’exterior i amb el temps t que dura el bescanvi, és a dir P=E/t Hom parla de potència instantània o de potència mitjana , segons que el temps considerat sigui infinitesimal o finit, respectivament Les unitats de potència emprades són el watt símbol W en el sistema internacional, el quilogràmetre per segon kmg/s en el sistema tècnic, l’erg per segon erg/s en el sistema cegesimal, i d’altres com el cavall de vapor i el cavall anglès
neokantisme
Filosofia
Corrent filosòfic del kantisme que, sota el lema de ‘‘retorn a Kant‘ (segons l’expressió d’O. Liebmann), sorgí a mitjan segle XIX i ha durat fins al segle XX.
Els seus representants principals són, a Alemanya, A Lange, H Hemolz, A Riehl, les escoles de Marburg H Cohen, P Natorp, E Cassirer i de Baden W Windelband, H Rickert, B Bauch, els relativistes G Simmel, J Volkelt i E Troeltsch i l’empiriocriticisme de R Avenarius i E Mach a França, Ch Renouvier, AA Cournot i els anomenats “crítics de la ciència” J Lachelier, E Boutroux, H Poincaré, P Duhem a Anglaterra, FH Bradley i B Bosanquet i a Itàlia, R Cantoni i A Chiappelli en aquests dos darrers països sempre tingué un caràcter més idealista
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina