Resultats de la cerca

Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui collaborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive sis volums, 1830-42, les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif 1844 El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat” D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’Humanité quatre…

Fill de Joan de Coloma i de Cardona Participà en la guerra contra Portugal 1581, serví a Sicília 1584 i en l’exèrcit de Flandes 1588-1600 Es destacà a les batalles d’Aumale 1592 i de Doullens 1595 fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume 1597, malgrat la seva ascendència jueva El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola Fou ambaixador 1622-24 a la cort de Jaume…

A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a les cotxeres de Sarrià,…

Fill de Juan Martín Cermeño , fou acadèmic de San Fernando 1768 i de l’Academia de Arquitectura 1774 a Madrid Projectà 1753 l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona féu els plans 1760 de la seu nova de Lleida construïda 1761-81 per Sabatini inspeccionà les obres 1762-64 del Collegi de Cirurgia de Barcelona revisà 1761 el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit amb el regne d…

Llicenciada en lletres per la Universitat de Barcelona, es doctorà en la mateixa universitat amb Poesia popular catalana –noreligiosa– del segle XVIII 1995 Diplomada per l’Escola de Bibliologia, ha estat directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya 1995-2012 En el camp de la investigació ha publicat Plecs poètics catalans del segle XVII de la Biblioteca de Catalunya 1988, l’edició i estudi d’ Un incunable català retrobat 1992 i Suma de la art de arismètica de Francesc de Santcliment 2007 Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol 1861-1931 1981 És també autora…

Professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment a la Universitat de Barcelona, en poesia ha publicat Sobre el desordre 1992, premi Literatura Breu de poesia 1992 i Els vianants 1995, premi Guerau de Liost 1994 El 2001 publicà el dietari novellístic L’erosió Un viatge literari a Buenos Aires premi Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa 2002 i el 2002  Escrit en dos quaderns premi Literatura Breu de narrativa 2000 En el camp de l’assaig, entre d’altres, ha escrit l’estudi Tres lectures de Joan Fuster amb…

A la mort de Cèsar, esdevingué cap del partit d’oposició als assassins d’aquest, contra els quals lluità pel repartiment de les províncies L’any 43 constituí, juntament amb Octavi i Lèpid, el segon triumvirat Amos de Roma, els triumvirs feren una violenta repressió a conseqüència de la qual morí M Tulli Ciceró, enemic d’Antoni El pas següent fou la derrota dels assassins de Cèsar, a l’Àsia, prop de Filipos 42 aC Llavors Antoni restà a l’Orient mentre Octavi centrava el seu camp d’acció a l’Occident per tal de lligar-se mútuament, Antoni es casà amb Octàvia, germana d’Octavi El 38…

Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’atletisme a Catalunya 2012…

Fundat l’any 1990, es proclamà dues vegades campió d’Espanya per equips en arc recorbat 1995, 1997, sis vegades subcampió 1994, 1996, 1998, 2002, 2003, 2006 i dues tercer 1999, 2005 per equips També aconseguí la medalla de bronze per equips amb arc compost 2006 Entre els mestres arquers destaca Josep Reche, cinc vegades campió d’Espanya en arc olímpic i internacional amb la selecció estatal els internacionals Jordi Amador i Maria Reche, subcampiona del món cadet, i Joan Valls, que destacà en arc olímpic Francesc Altarriba, en arc compost, i Basili Garcia i Charo Reyes, en arc nu També foren…

Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou finalista de…