Resultats de la cerca

Fundat el 1995, nasqué arran de la fusió dels clubs Parra II i Olimpus A l’inici dels anys noranta, obtingué en dues ocasions el guardó al millor club d’Espanya de taekwondo i fou un dels referents d’aquest esport en l’àmbit estatal Forma els seus alumnes en tècnica, exhibició, defensa personal i combat En l’àmbit individual, els membres del club obtingueren vuit medalles en campionats mundials, catorze en europeus, quaranta-tres en competicions estatals i quaranta-vuit en estatals de tècnica Els seus taekwondistes més destacats foren José Santolaria Martos, medalla d’or als Jocs Olímpics de…

Fundada el 1940 en el marc de l’Organización Sindical Española, funcionà fins al desmantellament dels sindicats verticals el 1977 Disposà d’una xarxa de centres culturals, installacions esportives i equipaments residencials per a desenvolupar les seves activitats, que, entre d’altres, incloïa la promoció de grups de teatre, cineclubs, cors i danses la realització de viatges i estades recreatives, i l’organització de competicions esportives Entre els esdeveniments esportius, destacaren les demostracions del primer de maig i els Jocs Esportius Sindicals, però també fou responsable de l’…

Pionera en l’àmbit estatal, es formà a les files de la Joventut Atlètica Sabadell competint en llançament de javelina i en proves combinades Debutà en salt de perxa als Quatre Motors d’Europa, a Baden-Württemberg 1993, omplint el buit que tenia aquesta especialitat en l’àmbit català Inicialment entrenà amb Guillem Ros i més endavant amb Hans Ruf, al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Assolí els tres primers títols catalans a l’aire lliure 1994, 1995, 1996 i els cinc primers en pista coberta 1994-98 Guanyà el Campionat d’Espanya a l’aire lliure 1994 quan la prova encara era d’…

Davanter format al Club Esportiu Noia, debutà a la divisió d’honor la temporada 1997-98 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 2002-06, a l’Igualada 2006-08 i de nou al Liceo, on jugà des de la temporada 2008-09 fins a la 2015-16 L’any 2016 fitxà per l’Oliveirense portuguès i el 2021 retornà al Club Esportiu Noia on jugà fins al final de la temporada 2024-25 quan es retirà  En el seu palmarès hi ha tres Copes d’Europa 2003, 2011, 2012, tres Supercopes d’Europa 2003, 2012, 2017, dues Copes Intercontinental 2004 2012, dues Copes de la CERS 1998, 2010, dues Copes del Rei 1998,…

Fou inaugurat l’any 1974, segons un disseny de Josep M Xiol, i es finançà amb aportacions privades L’any 1982 fou clausurat per problemes en la seguretat i els accessos, que se superaren l’any següent, quan fou reobert, tot passant a mans de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar S’amplià el 1987 i deixà el seu traçat, apte per a curses d’automobilisme i motociclisme, en una longitud de 3250 m Ha acollit proves d’àmbit català i estatal, com el Critèrium Solo Moto on es donaren a conèixer figures com Carles Cardús i Sito Pons o carreres de resistència En cotxes, s’hi ha celebrat la Copa…

Quan tenia quatre anys es traslladà amb la seva família a Stuttgart i el 1903 ingressà a l’Eberhard-Ludwig-Gymnasium Després de la mort del seu pare, ell i la seva mare s’installaren a Munic Allí estudià filosofia, psicologia i musicologia a la universitat i es doctorà en aquestes disciplines el 1917 A partir del 1920 fou professor de psicologia a la Universitat de Munic i el 1925 començà a colleccionar i enregistrar antigues cançons populars bavareses per encàrrec de l’Acadèmia Alemanya Posteriorment esdevingué director del departament de música folklòrica de l’Institut Estatal…

De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del…

Des de petit destacà pels seus dots musicals, oferí el primer concert públic com a pianista quan tenia sis anys, i excellí especialment com a organista Després de completar la seva formació a Filadèlfia i a Nova York, a divuit anys debutà com a director d’orquestra en aquesta segona ciutat al capdavant de la Lemonade Opera Company Durant la dècada del 1950 dirigí importants estrenes operístiques de GC Menotti, amb qui collaborà al New York City Opera Center, institució de la qual fou director de l’orquestra en 1951-54 A partir del 1958 dirigí en el Festival de Spoletto 1958-76, i…

Estudià violí amb el seu pare, que era violinista, i més tard viatjà a Itàlia Quan tornà dirigí l’Orquestra de Cordes de Derby 1943-45 i el 1947 fou assistent de F Busch al Festival de Glyndebourne, on quatre anys després debutà com a director amb l’òpera Don Giovanni , de WA Mozart Director de música al Festival de Glyndebourne entre el 1969 i el 1978, hi dirigí un extens repertori, especialment centrat en Mozart -sobretot Idomeneo , que enregistrà en repetides ocasions- i en autors del segle XX El 1951 actuà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Covent Garden de Londres…

Estudià a Münster amb Carol Arnold i Anton Schindler Començà la seva vida professional impartint classes de piano a Munic, tasca que abandonà per esdevenir director de diversos cors i, el 1858, director de l’Orquestra d’Aquisgrà El 1864 retornà a la capital bavaresa, on ocupà el càrrec de director del cor de la capella de la cort i, a partir del 1867, de professor de música coral i orquestral de l’Escola de Música Quan H von Bülow deixà el teatre de la cort de Munic 1869, la direcció del teatre trià Wüllner per a succeir-lo, una decisió arriscada, tenint en compte la imminent…