Resultats de la cerca

Vida A Barcelona estudià arts gràfiques i pintura a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts, i cinema a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’EMAV Collaborà amb els grups de teatre independent Cátaros i Go-Go, i des del 1967 dirigí força curts en tota mena de formats, entre els quals cal esmentar La reinstauració de la Generalitat i la tornada del president Tarradellas 1977 i Així s’acaba la vida i comencem a sobreviure 1981, premi de Cinematografia de la Generalitat 1982 al millor curt A partir del 1975 també realitzà films i vídeos industrials i institucionals, i feu d’ajudant de…

Originada per l’acció de l’aigua subterrània sobre la roca calcària, la gruta té una llargada de més de 1100 m, tan sols visitable parcialment Fou habitada des del Paleolític fins a l’edat del bronze i algunes parts foren emprades com a necròpolis Al Museu de Moià hi ha una reproducció de la cova i es conserven les restes arqueòlogiques trobades

Fundà i dirigí l’Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l’Escola de Música de Terrassa Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir , a més de l’obra lírica El roser de Vallfogona

Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…

Jacobí destacat a Besançon, esdevingué cap de l’exèrcit que conquerí els Països Baixos 1794 El 1795 fou nomenat cap de les forces del Rin i es passà secretament a la causa monàrquica Obligat a dimitir pel Directori 1796, fou detingut 1797 i deportat, però s’evadí i es refugià a Londres 1798 El 1804 tornà a París d’amagat, on morí empresonat

La notació musical és una modalitat molt complexa de l’escriptura, i un gran nombre de les notacions són basades en signes gramaticals, com les lletres, els accents i els signes de puntuació, als quals hom ha atribuït una funció musical Són moltes les civilitzacions orientals que han conegut una notació musical, com les de la Xina, l’Índia, etc A l’Occident, la primera notació és la de la Grècia antiga, que mitjançant quinze lletres servia indistintament per a la música vocal i instrumental Aquesta notació fou adoptada pels romans, que a partir del segle V substituïren l’alfabet grec pel…

El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó guanyà la batalla de Rialb 1838 El 1839 s’exilià a França Fou diputat per Gandesa el 1871

L’aparell digestiu es compon d’un conjunt d’òrgans molt diversos, als quals corresponen funcions adequades a la intervenció en el complex procés de l’alimentació Cal tenir en compte que la finalitat d’aquest procés consisteix en l’obtenció de les substàncies nutritives que l’organisme necessita per a formar i mantenir els teixits que el componen, com també per a l’obtensió de l’energia necessària per garantir les funcions vitals Esquemàticament, l’aparell digestiu es compon d’un tub llarg que travessa l’interior de l’organisme, des de la cara fins a l’anus, format per diversos segments o…

Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià 1891-93, bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià 1888, la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia 1890, el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles 1890, el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia 1900, i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona 1901