Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
censual
Dret
Dit de tot allò que correspon a un cens emfitèutic, ja sigui contracte o escriptura, capbreu, canon o pensió, o qüestió que dimana del cens.
botrioide
Esport
Dit de les colades estalagmítiques de formes arraïmades que s’han disposat en un pendent accentuat adaptant-se a les irregularitats de la roca subjacent.
hipocratisme digital
Patologia humana
Deformació del dit consistent en l’eixamplament de la polpa de la tercera falange i l’encorbament de l’ungla cap a la cara palmar.
heterònim | heterònima
Lingüística i sociolingüística
Dit dels mots procedents d’ètims diferents, però que formen un grup unit pel sentit: marit i muller, cavall i euga, oncle i tia, etc.
entèric | entèrica
Farmàcia
Dit del medicament recobert d’un vernís resistent als sucs gàstrics, de manera que, en ésser administrat per via oral, arriba als budells sense modificació.
denticulat | denticulada
Heràldica
Dit de la peça amb els perfils exteriors fornits de dents d’angles aguts generalment amb els esmalts alternats i diferents del de la peça.
sucursal
Dit d’un establiment, una entitat, etc, que depèn d’un altre, situat generalment a una certa distància del principal o en un altre lloc.
sindiotàctic | sindiotàctica
Química
Dit de la cadena polimèrica constituïda per àtoms de carboni asimètrics en la qual aquests tenen la configuració relativa alternada respecte a la cadena (tacticitat).
Hom aconsegueix la preparació sintètica de polímers sindiotàctics mitjançant l’ús de catalitzadors estereoespecífics, especialment els de tipus Ziegler-Natta Els polímers sindiotàctics són d’elevada cristallinitat i gaudeixen d’una estabilitat superior i de propietats físiques més interessants que els corresponents polímers atàctics i, àdhuc, isotàctics
serpiginós | serpiginosa
Patologia humana
Dit de les lesions o ulceracions que mentre es guareixen per un costat s’estenen per l’altre, i semblen desplaçar-se tot arrossegant-se.
sèmnon | sèmnona
Història
Dit de l’individu d’un poble germànic del grup sueu, que habitava originàriament la regió alemanya de Brandenburg, entre l’Elba i l’Oder.
Els sèmnons foren sotmesos pels eslaus al s VI aC Segons els cronistes, tenien un gran santuari en el qual oferien sacrificis humans