Resultats de la cerca

Germà de Josep i d’ Aleix Ildefons Civil Estudià a Montserrat 1903-07, Étampes 1908-10, Pithiviers 1910-13 i a la Schola Cantorum de París 1913-17, on fou deixeble de Vincent d’Indy El 1924 fou nomenat organista de la catedral de Girona, on fundà també l’Escola Municipal de Música 1936, que dirigí en 1942-65 És autor de nombrosa música religiosa, d’obres de música de cambra, peces per a orgue i per a piano, lieder i diverses sardanes Autor d’ El fet musical a les comarques gironines durant el lapse de temps 1800-1936 1970

Destacà com a aquarellista autor de petits retrats de personatges diversos, d’escenes populars, etc, vius testimonis de l’època Entre els seus deixebles i continuadors hi ha els fills Joan i Josep Chiesa i Bagur i Pasqual Calbó L’estil dels Chiesa fills és lleugerament més amanerat, i sovint és difícil de determinar l’autor de les obres És conegut com a pintat per Giusseppe el retrat a l’oli del governador francès comte de Lannion ajuntament de Maó És important la collecció Hernández i Sanz Maó i Barcelona Les aquarelles dels Chiesa han estat abusivament copiades i imitades

Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a Llotja Pensionat a Madrid, rebé lliçons de Federico de Madrazo A la seva primera època, conreà les grans composicions de temes històrics i religiosos, on el color era apagat pel predomini dels negres Pel seu quadre Redempció de captius fou becat a Roma 1871-75 per la Diputació de Barcelona Passà a París, on conreà, a la manera de Fortuny, Meissonier i F Domingo, una pintura de gènere de gran brillantor Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona

Es formà a la Llotja amb Josep Dunyach Dins la tònica noucentista, a la qual s’entroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques allegòriques, bé retrats Hi és perceptible una certa influència de Maillol Concorregué a diversos certàmens oficials 1932-35 i immediatament després de la guerra civil impulsà l’anomenada Agrupació d’Artistes Mediterranis Realitzà diverses escultures per al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Feu també alguns notables exemplars d’imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així…

Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès

Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M Úbeda Sacerdot, fou organista a Salamanca 1872 i a Covadonga 1872-75 i mestre de capella de les catedrals d’Àvila 1875, Valladolid 1876 i València 1877-88, any que entrà de monjo a Montserrat Al final del 1889 fou nomenat director de l’ escolania , que reformà en profunditat, i establí les bases de l’escolania actual Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis Transcriví una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i feu unes 130 composicions religioses, d’un valor…

S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals collaborà a Or i Grana  1906 i Feminal  1907 fundà la Federació Sindical d’Obreres de l’Agulla Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles , i escriví unes quantes novelles, entre elles Neus  1914  Els gripaus d’or  1919 i Herències  1921 Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes Al rodar del temps 1946 i Confidències 1946

Fou redactor de “La Almudaina” i collaborador de “Sóller”, “El Correo de Mallorca” i “Las Noticias” de Barcelona Escriví la novella breu Madò Tiana 1934 i diversos reculls de poemes Rapsòdia crepuscular 1962, Tres cançons de ruralia 1964, Cançons de darrera hora 1966 —tots tres illustrats per Josep Verdaguer—, i Cançons d’ahir encara , que deixà inèdit També fou autor teatral, amb peces com Més enllà de l’amor estr 1929, Maria Àngela 1932, A la llum dels estels 1934, Canamunts i Canavalls 1935, Resistir 1936, Més enllà del deure estr 1937 i Temps de vals estr 1949

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

Sacerdot, fou rector de la Universitat Literària de Mallorca 1840-42 i director de l’Institut Balear 1842-46 Entre altres obres, publicà Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx 1844 i un recull de Discursos 1849, i traduí del francès al castellà diverses obres d’història Deixà manuscrita, en català malgrat el títol, una Comedia pastoril al nacimiento del Mesías , en què barreja la tradició culta amb la popular, i són segurament seus uns Pastorells al naixement És autor també del drama bíblic Josep venut per sos germans , no conservat, i d’un Entremès dels locos