Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…

Situació i presentació El municipi confronta amb els de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat sobre el veïnat de les Begudes, al N, amb Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l’E al SE el barri de les Planes forma un continu urbà amb Cornellà Al S-SW limita amb Sant Boi de Llobregat, i a l’W amb Santa Coloma de Cervelló pel curs del Llobregat Al terme es distingeixen clarament dos tipus de territori les terres d’alluvió a banda i banda del riu, molt productives agrícolament i el samontà, més accidentat Entre ambdues transcorren els camins històrics i una bona part de les vies…

La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…

Situació i presentació El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella Garraf i a migdia amb Canyelles Garraf i Castellet i la Gornal Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos El cap de municipi és el poble de Sant Miquel d’Olèrdola A més, comprèn els pobles de…

La geografia Ultra el territori de la Ciutat del Vaticà, l’estat comprèn el Laterà, amb la basílica de Sant Joan del Laterà, i les basíliques de Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs, a Roma, i el palau de Castel Gandolfo, als Castelli Romani Laci El petit territori, que té una forma aproximada de trapezi, és ondulat oscilla entre els 19 m a la plaça de Sant Pere i els 77,5 als jardins, i gairebé un terç de la superfície és edificat, especialment la part oriental Vista aèria de Sant Pere del Vaticà © Fototecacat Estat molt divers dels altres, per tal com la ciutadania és obtinguda en funció…

La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…

Situació i presentació Situat a l’W de la comarca, limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, el Figaró i Montmany N-E, l’Ametlla del Vallès E, Santa Eulàlia de Ronçana S, Caldes de Montbui SW i Sant Feliu de Codines W El terme, que té com a eix central la vall de la riera de Tenes, és limitat per la part N pels cingles de Bertí, amb una altitud propera als 700 m i forts espadats, que es bleguen a la raconada de Sant Miquel del Fai per iniciar una nova cinglera que es perd prop de Sant Feliu de Codines i es confon amb el massís que culmina amb Sant Sadurní de Gallifa per la part S té el…

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…

Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…