Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
Ainet de Besan

Ainet de Besan
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera.
D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 en la consagració de la catedral d’Urgell Fins el 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d'Araós, conegut també amb el nom d' Ainet de Vallferrera
port Fangós
Història
Antic port de la ciutat de Tortosa, al delta de l’Ebre, dins l’actual terme de Sant Jaume d’Enveja (Montsià).
Situat al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de les Platjoles, cegat ja vers la fi del s XIV per la sorra i conegut més tard, fins al s XVII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius Al sud es formà el port nou dels Alfalcs
les Esglésies

Vista de l'antic monestir de les Esglésies
© CIC-Moià
Monestir
Antic monestir de Santa Maria de les Esglésies del municipi de Navars (Bages), situat a l’interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Mujal.
Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró I de Cerdanya A Santa Maria hi hagué, al segle XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia L’església, romànica, es conserva encara
Ecbàtana
Ciutat antiga
Antiga ciutat (actual Hamadān) de l’Iran.
El seu nom persa era Hamgmarana “ciutat de les assemblees” A l’època meda fou capital de l’Imperi, i a l’aquemènida, capital d’estiu Les conquestes de què fou objecte el 331 aC Alexandre el Gran la saquejà el 313 aC la prengué Seleuc n'arruïnaren un gran nombre dels antics monuments Des de la conquesta àrab 664, la seva importància declinà
Làmia
Ciutat
Ciutat de Grècia, capital del nomós de la Ftiòtida, a Grècia Central i Eubea.
Té jaciments de ferro i manganès i conreus de cereals, vinya i oliveres A l’antiguitat, donà nom a la guerra de Làmia 323-322 aC, que enfrontà els grecs rebels al domini macedoni contra Antípater Conquerida pels romans, fou incorporada a la Tessàlia 190 aC A l’edat mitjana fou possessió dels catalans del ducat d’Atenes, i serva encara alguns vestigis d’aquesta dominació
Karaganda
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan.
Centre de la conca hullera del mateix nom 3 600 km 2 , fou fundada el 1856 i entre 1930-40 tingué un gran creixement en desenvolupar-s’hi la mineria És la primera ciutat del Kazakhstan després d’Alma-Ata Fàbriques de maquinària per a la indústria extractora i indústries alimentària i lleugera Hi ha instituts pedagògic, de medicina i politècnic, a més d’escoles tècniques
Mohammed VI és entronitzat rei del Marroc
L’endemà mateix de la mort de Hassan II, el seu fill gran, Sidi Mohammed, és entronitzat com a nou rei del Marroc amb el nom de Mohammed VI Mohammed, de 35 anys, presideix el dia 25 la cerimònia fúnebre pel seu pare, a la qual assisteixen importants dignataris com Bill Clinton, Jacques Chirac, Joan Carles I i Iàsser Arafat, entre molts d’altres
coeficient de transmissió
Física
En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula de travessar una barrera de potencial, el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Els valors que pot prendre són compresos entre 0 i 1, segons que la barrera de potencial tingui un gruix nul inexistència de barrera de potencial o un gruix infinit esglaó de potencial El coeficient de transmissió i el de reflexió sempre sumen 1 En el cas d’una barrera de potencial de gruix finit, el coeficient de transmissió rep també el nom de transparència efecte túnel
tònica
Música
Primer grau de l’escala heptatònica de la qual és la nota central.
Representa el repòs, en oposició al cinquè grau o dominant, que representa la tensió Dóna el nom a l’escala i és inseparable del concepte de tonalitat Fins al s XVIII rebé els noms de nota principal i de nota final Les composicions del període anomenat clàssic tenen la tònica com a nota final En l’harmonia tonal, l’acord perfecte comença i acaba amb la tònica
mestral
Meteorologia
Geografia
Vent catabàtic del NW que bufa al delta del Roine quan les altes pressions d’Europa atretes per les baixes de la Mediterrània canalitzen per la vall estreta del riu vents freds sobre la regió.
Als Països Catalans hom coneix amb aquest nom els vents d’aquest quadrant, establerts quan l’anticicló atlàntic domina l’W de la península Ibèrica i el seu flanc N és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanala vents freds i forts per la vall de l’Ebre, que afecten les terres properes a aquest riu Ports de Beseit, delta, Camp de Tarragona