Resultats de la cerca

Realitzà els primers estudis musicals amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on tingué com a mestre C Reinecke 1875-76 Entre el 1878 i el 1880 feu gires per Suïssa, Alemanya i Holanda que li comportaren un considerable prestigi Després de dos anys d’inactivitat a causa d’una depressió, el 1883 tocà davant F Liszt i es convertí en un deixeble apassionat del pianista i compositor hongarès El 1885 participà en la creació del Lisztverein, que s’inaugurà amb dos concerts històrics de Krause Dirigí l’esmentada associació fins el 1900, any en què abandonà Leipzig i…

Membre del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, morí a l’avenc dels Esquirols, a Ordal Una via d’aquest avenc es batejà amb el seu nom, com també es feu amb un avenc d’Olesa de Bonesvalls

Inicià la seva carrera esportiva a la Unió Atlètica d’Horta i debutà en la màxima categoria el 1947 amb el RCD Espanyol Jugà onze temporades amb l’equip blanc-i-blau i es retirà l’any 1958 Disputà 195 partits, marcà 86 gols a primera divisió i aconseguí el gol número 1000 1953 Posteriorment, entrenà equips com l’Europa, el Cádiz Club de Fútbol o la Unió Esportiva Figueres Durant la temporada 1961-62 formà un tàndem amb Ricard Zamora a la banqueta de l’Espanyol Després d’entrenar equips com el Gimnàstic de Tarragona, el Sant Martí i l’Igualada, al final dels anys setanta retornà a l’Horta, com…

Defensa lateral esquerre que s’inicià a la UE Figueres Jugà al Saragossa 1953-55, el FC Barcelona 1955-56, la UE Comtal 1956-57 i l’Sporting de Gijón i acabà la seva carrera al Figueres Disputà 26 partits a primera divisió Posteriorment fou entrenador, entre d’altres, del Banyoles i del Figueres

Deixeble d’Enric Morera, dirigí l’escolania i fou mestre de capella de la catedral de Girona 1923-36 i 1939-43 Autor, entre altres obres, d’una Missa del Santíssim Sagrament i d’un salm , per a veus i corda, destinat a la diada de l’Ascensió, tradició musical de la seu gironina

Estudià, a València, teologia i dret canònic El 1559 era professor d’hebreu a la universitat valenciana El 1566 es traslladà a Madrid, on l’inquisidor general i bisbe de Conca Gaspar de Quiroga li encarregà l’estudi i revisió dels concilis de Toledo Quiroga, ja arquebisbe de Toledo, i el papa el recompensaren amb una canongia a Toledo i, el 1582, aquell el designà com a secretari del concili provincial de Toledo Bisbe de Sogorb 1591-97, celebrà un sínode i procurà la conversió dels moriscs De sarracenis neophytis, Sobre la reformación de los moriscos en el reino de Valencia Publicà uns…

Llicenciat a Barcelona el 1943, el 1970 guanyà la càtedra de psiquiatria de la Universitat de Santiago i un any més tard passà a la de Barcelona, de la qual fou degà 1972-79 L’any 1977, pel fet d’ésser el degà més antic, fou nomenat rector en funcions de la universitat durant nou mesos El mateix any ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on llegí el discurs "Psiquiatria d’ahir, psiquiatria d’avui i psiquiatria de demà" Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa Llenguadoc

Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon Folc IV, en…

Sacerdot, fou secretari del cardenal Agustí Spinola a Granada, Santiago i Roma És autor de panegírics, en llatí, de Lluís Bertran 1609 i de Tomás de Villanueva 1619 i deixà inèdites, entre altres obres, Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus perduda i Flos sanctorum valentinorum És conegut també com a Miquel Joan Vimbodí

L’amistat amb el filòsof jueu Gershom Scholem determinà el seu apropament al sionisme, combinat amb tendències progressistes, influïdes pel marxisme Escriví Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik ‘El concepte de la crítica d’art dins el Romanticisme alemany’, 1920, on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d’art Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt Ursprung des deutschen Trauerspiels ‘Origen de la tragèdia alemanya’, 1928 El 1933 es veié obligat a escriure amb pseudònim, i…