Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
Maria de Luna
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència Afrontà, amb èxit…
Jaume Traserra i Cunillera

Jaume Traserra i Cunillera
© Bisbat de Solsona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en filosofia, teologia i dret i doctor en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i llicenciat en filosofia i lletres i dret per la Universitat de Barcelona, fou ordenat sacerdot el 19 de març de 1959 Professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou prevere de l’arquebisbat de Barcelona, dins del qual ocupà, entre d’altres, el càrrec de jutge del tribunal eclesiàstic, secretari-canceller 1972-87 i vicari general de Barcelona 1987-93 També fou canonge de la catedral de Barcelona entre el 1986 i el 2001 i degà del capítol catedralici entre…
Michel Azama
Teatre
Dramaturg d’expressió francesa.
Doctor en Literatura Moderna per la Universitat Paul Valéry de Montpeller, es formà com a actor al centre René Simon i a l’Escola Internacional Jacques Lecoq de París Entre 1989 i 1992 treballà al Centre Dramàtic Nacional de Borgonya, a Dijon Fou redactor en cap de la revista Les Cahiers de Prospero especialitzada en l’escriptura teatral contemporània És autor, entre d’altres, de Ruptures 1981, Vie et mort de Pier Paolo Pasolini 1984, Croisades 1988, Iphigénie ou le Péché des dieux 1991, Medee Black 1992, Les deux terres d’Akhenaton 1994, Zoo de nuit 1997, Faits divers 1998 i Saintes familles…
Sant Martí de Jafre (Jafre de Ter)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Martí de Jafre és situada a la part més alta de la població, vora les restes del castell medieval El lloc de “ lapher ” i la seva església de Sant Martí són esmentats l’any 982 en el testament sacramental del clergue Guigo entre els nombrosos indrets on aquest personatge tenia possessions El lloc també apareix esmentat l’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII a favor del monestir de Banyoles L’església, com a parroquial, és esmentada l’any 1163 en el testament del cavaller Ponç Guillem d’Ultrera, i també l’any 1243 Als segles XIII i XIV hi ha…
Francesc Serra i Castellet
Interior, per Francesc Serra i Castellet
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Passà la joventut a Granollers Tot i que passà, fugaçment, per la Llotja de Barcelona, cal considerar-lo un autodidacte Exposà per primer cop el 1932 a la Sala Parés de Barcelona, on concorregué a les Exposicions de Primavera enquadrat en el Saló de Barcelona 1934-36 Fou invitat especial del Carnegie Institute de Pittsburgh 1936 i 1937 Ha exposat individualment a Barcelona, sobretot a la Sala Gaspar Gran admirador de Degas, fou influït per ell en la seva temàtica predilecta la figura femenina Esporàdicament abordà també altres temes, com el paisatge urbà…
Martí Gironell i Gamero

Martí Gironell i Gamero
© Columna Edicions
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Llicenciat en ciències de la informació i en filologia anglesa, és periodista en diversos mitjans, entre els quals El Punt i els informatius de Televisió de Catalunya És autor de les novelles històriques El pont dels jueus 2007, La venjança del bandoler premi Nèstor Luján 2008, L’arqueòleg De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni 2010, basada en les aventures del monjo Bonaventura Ubach i Medir , L’últim abat 2012, centrada en els conflictes de Catalunya amb Felip II al monestir de Sant Benet de Bages, El primer heroi 2014, ambientada a la Catalunya neolítica i Strappo La novella…
Pau Costa
Escultura
Escultor.
A setze anys 1688 ja efectuà el retaule de Sant Libori per a la Pietat de Vic, i el 1690, el de Sant Antoni per a l’església parroquial de Torelló Traçà el de Sant Benet de la Seu 1698 quan treballava en un altre per al monestir de la Portella L’any següent contractà el del Sant Crist per a la parròquia de Seva, i el 1705, el fastuós de Sant Feliu de Torelló acabat el 1710 El 1708 efectuà el del Roser per a Olot actualment a la parròquia de Sant Esteve i, entre el 1706 i el 1712, el grandiós retaule d’Arenys de Mar, que havia començat 1682-86 Francesc Santacruz Sembla que…
monestir de Senterada
Monestir
Antic monestir del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’indret de la seva església parroquial de Santa Maria.
En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell…
Casamitjana
Església
Masia i església romànica (Sant Benet de Casamitjana) del municipi de Borredà (Berguedà), a la vall de Merlès, en un coster de la serra de la Quar.
Foixà

Armes dels Foixà
Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.
El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina