Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
àster
Capítol d’àster ( Aster alpinus )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes, amb fulles alternes i capítols amb disc groc i lígules blavenques, liles o blanques.
Hom en coneix diverses espècies indígenes i moltes altres d’exòtiques, conreades en jardineria per la bellesa de llurs flors Les espècies altes fins a 180 cm serveixen per a fer tanques les espècies nanes, de floració tardana, són conreades als llocs rocallosos
allassa
allassa
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears, de tija amb secció triangular i de flors blanques, penjants i vistents.
Molt freqüent als llocs ombrejats i propers als habitacles humans de les Illes Balears i de la part meridional de la regió mediterrània
carbassera vinatera
Carbassera vinatera
Grzegorz Polak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tronc prostrat i serpentejant, enganxós, fulles cordiformes ovades, circells ramificats i flors blanques, solitàries, grosses.
Els seus fruits carbassa , de coberta resistent i prima, fan de 9 a 10 cm d’amplària i, segons la varietat, adopten formes diverses globulosa, d’ampolla, de campana, claviforme, amb una constricció central, etc Un cop buits de la polpa, són emprats per a contenir líquids, com a flotadors, etc També és plantada com a ornamental
L’estructuració bètico-balear a partir del Miocè superior
Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…
Miravall
Llogaret
Llogaret del municipi de Juneda (Garrigues), situat al S de la vila, prop del límit amb Castelldans i les Borges Blanques, vora el canal d’Urgell.
peó
Peó
Escacs
Cadascuna de les 16 peces del joc d’escacs, 8 de blanques i 8 de negres, que en començar la partida estan situades al segon rengle.
Només es poden moure cap endavant i sempre per la mateixa columna, llevat de quan maten, que ho fan en diagonal Al primer moviment cada peó pot avançar una casella o dues, i a tots els restants només una Quan un peó arriba al vuitè rengle pot ésser transformat en qualsevol altra peça, llevat del rei
gessamí
Gessamí ( Jasminum officinale )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva enfiladissa, de la família de les oleàcies, que ateny de 4 a 5 m, amb fulles oposades imparipinnades i amb flors blanques i oloroses.
Prové de Pèrsia
lisimàquia
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les primulàcies, de fulles simples oposades o verticil·lades i de flors grogues o blanques; són pròpies de llocs humits.
laserpici
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les umbel·líferes, perennes, robustes, amb fulles molt dividides i amb flors blanques o rosades aplegades en umbel·les grosses.
Consta aproximadament de 20 espècies holàrtiques, algunes de les quals es fan als Pirineus
jonquilla
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, alta de 5 a 30 cm, d’arrel fibrosa, de fulles linears graminiformes i de flors blanques.
Abunda als prats de l’alta muntanya pirinenca