Resultats de la cerca

L’infant Ferran de Mallorca baté diners tornesos al principat d’Acaia el 1315 i Jaume III de Mallorca encunyà tornesos d’argent i de billó a Perpinyà el 1341

Promulgació de la Llei d’eixample de poblacions Comencen el plans d’eixample de Sabadell, de Daniel Molina, i el de Vilanova i la Geltrú, de F Gumà i Ferran

Els nous càrrecs de la Diputació recauen en alguns opositors de la política d’Olivares Pau Claris i Jaume Ferran, diputat i oïdor eclesiàstics, i Francesc de Tamarit, diputat militar

Fou autor de l’arranjament de la música de les cobles i cantilenes, que foren interpretades el 1413 amb motiu de l’entrada de Ferran I d’Antequera a València

A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València joaní tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei 18 quirats El ducat català prengué diverses estampes i noms fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excellent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres particulars, ja que…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el…

Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de…

Pertany a la diòcesi de Lleida El 1273 Ferran Sanxis, fill de Jaume I, fou assetjat pel seu germà l’infant Pere al castell de Pomar pres, fou ofegat al Cinca

Regnat de Joana I i Felip I de Castella Mort Felip I, davant dels símptomes de bogeria de Joana I, el cardenal Cisneros crida Ferran II d’Aragó com a regent

Alfons el Magnànim hi introduí la insaculació en l’elecció de consellers i jurats aquests darrers esdevingueren de nou de designació reial des de la reforma de Ferran II el 1487