Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de l’escarpat roquetar calcari on es drecen les escasses restes del castell, molt minvades per la construcció del proper santuari de la Mare de Déu de Pena ECSA - Jamin Les restes d’aquest castell, que donà lloc a la població, es troben al cim d’un escarpat roc calcari a la banda dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 22,8” N - Long 2° 46’ 38,4” E Hom arriba a les Cases de Pena per la carretera D-117, de Perpinyà a Quillà Les Cases de Pena és a 14,5 km de Perpinyà Història L’antic castell comtal de Pena castellum Penna , 1012, 1020 castrum de Penna , 1068-95…

La capital és Patres L’antiga regió d’Acaia fou refugi de grups importants d’aqueus escapats de les invasions dòriques No tingué un paper destacat fins el 280 aC, en què fou creada la Lliga Aquea, el moviment polític més important de Grècia a l’època hellenística, al costat de la Lliga Etòlia La Lliga Aquea, ajudada per Roma, lluità alternativament amb Esparta i amb Macedònia Fou dissolta pels romans el 146 aC, i Acaia esdevingué província romana A partir de la conquesta romana, el nom d’Acaia serví per a designar tot Grècia Tiberi la incorporà a Macedònia 15 dC i Claudi en feu una província…

Malgrat la possible existència d’un castell sarraí a la vila que avui coneixem amb el nom de la Pobla de Mafumet, hom descarta la pretesa localització llegendària d’un castell de grans proporcions en aquest indret un castell que segons la tradició rondallística seria fortíssim, inexpugnable i gaudiria de grans jardins És evident, però, la relació entre la vila i la dominació sarraïna, no sols per les troballes numismàtiques que s’han fet d’aquesta cultura, sinó també per l’etimologia del mateix nom Així, a l’edat mitjana hom coneixia la vila per la “Guàrdia de Mahomet” i després canvià pel ja…

El topònim Cerdanyola apareix ja al segle X, abans de la invasió d’Almansor, el 956, i es troba documentat al llarg de tot aquest segle, els anys 975, 984, 985 i 986 Quant al castell, sembla que adquirí el nom de l’església de Sant Marçal, situada en aquest indret i documentada el 1042 Segons F Duran i Cañameras el castell hauria estat edificat ja al segle XI, que el monestir de Sant Cugat el vengué al comte de Barcelona Amb tot, el castell no és conegut fins al segle XII sota el domini dels Montcada Segons el mateix autor, el castell de Cerdanyola devia ser una fortalesa més de les que el…

L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc,…

La vila de Corneliano és esmentada l’any 986 L’origen del castell és obscur no és improbable que ja existís al segle XI, en què la família Cornellà, potser descendent de la primera família vescomtal de Girona, tenia importants dominis al lloc Les primeres notcies concretes d’aquest castell apareixen en un judici contra Galceran de Sales recollit en el Liber feudorum maior i que cal datar entre els anys 1131 i 1162 “iudicavit item quod castrum Corneliano, mortuo Bernardo lohanne sine legitima prole, in manu comitis debuit devenire” El comte Ramon Berenguer IV, l’any 1133, encomanà el castell…

El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els…

Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II Trunnus , amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà Es feu feudatari de la Santa Seu el 1077 acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els…

El castell de Serret és associat als veïns de Colomers i de Romadriu, donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit, Arnau Dacó Aquest, l’any 1060, féu hereus del seu patrimoni els seus fills Ramon, Tedball i GuillemGuillem Arnau, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, en féu donació els anys 1087 i 1093 a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica Els successors de la família esdevingueren feudataris del capítol d’Urgell pels esmentats castells, en els quals detingueren…

Castell termenat documentat des del 1065 i posseït pels vescomtes de Barcelona, que hi sumaven, a més, algunes propietats importants, com un molí En el tombant del segle XII Ramon Ginfred era el primer castlà, seguit de Ramon Tedbald, el qual llegarà els drets a l’esposa i filla, en el testament del 1113 De fet, a mitjan segle XII ambdues castlanies eren assumides, respectivament, pels Guàrdia i els Montserrat Els primers cediren els seus drets al monestir de Montserrat el 1227, mitjançant el testament de Guillem de Guàrdia, i els segons ho feren el 1229, en canvi de 600 sous…