Resultats de la cerca

Membre de la Societat Columbòfila Missatgera de Barcelona, el 1956 començà a guanyar trofeus i ocupà el càrrec de secretari del club 1958-61 Bastí el seu colomar a l’avinguda de Sarrià, i el 1979 adquirí una finca de 10 ha a Sant Feliu de Codines, i hi construí un gran colomar El 1985 nasqué el colom que li donà més èxits, anomenat Mickey Mouse Aconseguí diversos Campionats del Món, d’Europa i d’Amèrica Llatina, i nombrosos primers premis en concursos internacionals D’altra banda, fou un important promotor de competicions, i creà els anomenats derbis , també coneguts com colombòdroms Creà i…

Fundat el 1929, el primer president fou Josep Maria Álvarez i Pallàs Els primers vols a Lleida daten del 1911 i foren realitzats pel francès Léonce Garnier També els anys vint Josep Canudas hi realitzà diverses exhibicions aèries, activitats que prosseguiren després de la seva fundació Al maig del 1930 se celebrà el Concurs Nacional d’Aviació, gran festival aeri al qual assistiren pilots com Josep Canudas, Josep Maria Carreras o Guillem Xuclà Els pilots de l’aeroclub volaven habitualment a l’Aeròdrom d’Alfés, tot i que també mantingueren l’activitat a l’Aeròdrom Josep Civit…

De família humil, la seva mare era neboda del propietari dels populars magatzems El Barato del barri de Sant Antoni de Barcelona Amb el seu germà Álvaro forjà estretes vinculacions amb les autoritats franquistes com a delator després de la Guerra Civil Espanyola, gràcies a les quals acumulà una enorme fortuna amb l’estraperlo del cotó i l’adquisició d’importants empreses tèxtils a preus molt baixos, entre d’altres, la colònia Batlló i la Central Cotonera Casat amb Carme Villalonga, filla del financer Ignasi Villalonga , adquirí també els magatzems El Águila i El Siglo i la Companyia…

Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En morir deixà Pardiac al seu segon fill el comte Bernat I…

El terme és de reduïdes proporcions El riu entra engorjat al sector NW, prop de la presa del pantà d’El Regajo les fonts hi són abundants cal destacar la font de l’Esperança, i permeten el regadiu d’unes 120 ha llegums i arbres fruiters sobretot El secà 350 ha és ocupat per vinya i oliveres El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, el 15% a la indústria fàbrica de rajoles i el 40% als serveis La tradicional activitat balneària són nombroses les fonts mineromedicinals ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València, viu ja al començament del s XX als…

Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…

Fou bastit el 1110 per Berenguer Salla, i els seus successors es cognomenaren Terrassa estenia el seu domini sobre la quadra de Vallparadís , que s’estenia a llevant del torrent, i comprenia al s XIV els masos de Palet, la Castlania, Figueres i el Trull Prop del castell hi havia l’església de Sant Jaume de Vallparadís El 1344 Blanca de Centelles filla de Bernat i de Saurina de Terrassa hi fundà la cartoixa de Vallparadís amb monjos procedents d’Escaladei i de Sant Pol de Mar El primer prior fou Berenguer de Plana Hom construí un claustre al pati del castell i una església iniciada el 1345…

L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617 consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma sota la seva dependència L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII tenia una comunitat estable…

Fou fundada vers el 948 o 950 pel comte Guifré de Besalú, el qual inicialment li confià les villes rurals de la vall de Llandrius, dita després de Camprodon El seu patrimoni aviat adquirí una gran importància Entre el 1020 i el 1054 l’abadia estigué unida al bisbat de Besalú, i després a Sant Joan de les Abadesses Vers el 1067 tornà a tenir abat propi i una comunitat de més de vint monjos El 1078 fou unida a Moissac Llenguadoc, sota l’observança de Cluny, a la qual restà pràcticament sotmesa fins al voltant del 1461 El 1592 Climent VIII li reconegué la independència i li permeté d’unir-se…

És situada vora el Pacífic, en un port natural protegit per la península de La Punta i les illes de San Lorenzo i El Frontón El port, d’una gran activitat, serveix, a part Lima, un extens rerepaís És la base d’una important flota pesquera Exporta coure, argent, plom, cotó, canya de sucre, llana i cuir És un nucli industrial construccions navals i indústria derivada de la pesca conserves, farina de peix, fertilitzants Al barri de La Punta radiquen l’escola naval, la cort superior de justícia del Perú i els tribunals de duanes Fundada pels castellans el 1537 com a port de Lima, adquirí una gran…