Resultats de la cerca
Es mostren 5502 resultats
Les alectoriàcies
Un altre grup de barbes de caputxí són les Bryoria alectoriàcies, que conviuen amb les Usnea a les branques dels avets i dels pins de muntanya, en llocs amb boires i rosades freqüents El caràcter diferencial més destacat és la ramificació, que és dicotòmica, i l’absència de cordó medullar resistent, al centre A la branca de pi negre de la fotografia podem distingir els penjolls brunencs de B fuscescens , barrejats amb altres, groc pàllid, de diverses espècies d’ Usnea , i els arbrets grisos, no penjants, de Pseudevernia furfuracea Totes aquestes cabelleres atrapen fàcilment…
Fragments amb l’escena de Daniel i la serp, de Tarragona
Diversos fragments de sarcòfags de Tarragona Al centre, fragments A i B del sarcòfag amb escenes de Daniel i la serp Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es tracta de tres fragments de sarcòfags que van ser trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1923-27 actualment es conserven al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb els núms d’inv P 465 A, P 466 B i P 433 C, respectivament Les peces són de marbre blanc i fan, la primera, 0,15 × 0,085 m la segona 0,22 × 0,12 × 0,12 m, i la…
amplificació
Electrònica i informàtica
En els amplificadors, augment d’una tensió o d’un corrent a fi de poder comandar aquells òrgans que exigeixen una certa energia més o menys elevada, com, per exemple, mescladors, moduladors, detectors, tubs de raigs catòdics, altaveus, relés, dispositius d’alarma, etc.
Quan el senyal a amplificar és de tipus periòdic sinusoidal o no, l’amplificació ha de reproduir exactament a la sortida un senyal d’amplitud major, però sense deformar el senyal primitiu En aquest cas hom diu que es tracta d’una amplificació lineal la distorsió ha d’ésser reduïda al mínim possible a fi de reproduir fidelment el senyal d’entrada Aquest cas és molt corrent en electroacústica L’amplificació pot ésser feta mitjançant tubs electrònics principalment tríodes i pèntodes, transistors i en alguns casos hom empra també dispositius magnètics Segons les condicions de funcionament de les…
cònica

Còniques com a secció de cons
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba de segon grau en un pla.
El primer estudi conegut sobre còniques és el tractat d’Apolloni de Perge, que les definia com a possibles seccions d’un con Projectivament, hom defineix la cònica com a lloc geomètric dels punts dobles d’una polaritat L’estudi afí de les còniques destaca els següents elements centre , que és el pol de la recta de l’infinit, diàmetre , qualsevol recta que passa pel centre, asímptotes , els diàmetres tangents a la cònica En l’estudi euclidià hom distingeix, a més, els eixos principals, que són una parella de diàmetres perpendiculars i també conjugats respecte a la polaritat induïda per la…
Francis Pierre
Música
Arpista francès.
Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio Debussy Estrenà…
Lawrence Tibbett
Música
Baríton nord-americà.
Inicià la seva carrera com a actor i com a cantant d’òperes lleugeres, fins que inicià estudis de cant amb J Dupuy i B Ruysdael a Los Angeles El 1923 debutà amb Boris Godunov al Metropolitan de Nova York i entre el 1925 i el 1952 fou membre fix de la seva companyia, amb la qual interpretà un variat repertori operístic, que inclogué títols de G Verdi, B Britten, M Musorgskij o Ch Gounod, a més de compositors del segle XX, especialment nord-americans També cantà en teatres de ciutats europees, com Praga, Viena o París Al final de la seva carrera es decantà pel musical…
Jaka Lakovic
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Base, arribà al FC Barcelona la temporada 2006 provinent del Panathinaikós grec i a l’estiu del 2011 marxà al Galatasaray de Turquia En les cinc temporades que jugà a l’equip blaugrana disputà 191 partits de Lliga ACB i 102 de competició europea Assolí dos títols ACB 2009, 2011, tres Copes del Rei 2007, 2010, 2011, una Eurolliga 2010, dues Supercopes ACB 2009, 2010 i dues Lligues Catalanes 2010, 2011 Posteriorment jugà amb l'italià Air Avellino 2013-14, el turc Gaziantep BŞB 2014-15 i el FC Barcelona B 2015-16 L'any 2016 anuncià la seva retirada com a jugador i assumí el càrrec d'ajudant…
Núria Camón Farell
Hoquei sobre herba
Jugadora d’hoquei sobre herba.
Es formà al Club Deportiu Terrassa, on debutà a la màxima divisió la temporada 1995-96, i l’any 2003 fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona Ha obtingut vuit Campionats de Catalunya 1997-2002, 2004, 2006, sis Copes de la Reina 1998, 2000, 2001, 2003, 2004, 2005, cinc títols de campiona de la divisió d’honor femenina 2000-03, 2006, una Recopa d’Europa B 2005 i una Copa d’Europa B 2007 Representà la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i de Pequín 2008 Fou escollida millor jugadora del Mundial disputat a Madrid 2006 Rebé les medalles…
Avenç Sport Club
Futbol
Club de futbol de Sant Andreu, a Barcelona.
Fundat a l’octubre del 1911, neix d’una escissió de l’Andreuenc Club de Futbol El fundador de l’entitat fou Lluís Montell El 1913 l’equip passà a denominar-se L’Avenç del Sport Amb els anys prengué protagonisme en detriment de l’Andreuenc Club de Futbol 1914-15 Competí en el Campionat de Catalunya, fou campió de primera categoria B 1918-20 i disputà la Lliga de primera categoria A 1920-22 Posteriorment tornà a la categoria de primera B El 1925 es fusionaren els dos clubs de Sant Andreu de Palomar Se’ls van unir també altres clubs de diferents disciplines esportives…
Guillem Anglada i Escudé
Física
Astrofísic.
Es doctorà el 2007 a la Universitat de Barcelona Professor a l’School of Physics and Astronomy Queen Mary de la Universitat de Londres, s'especialitzà en tècniques de precisió i anàlisi de dades en la detecció d’ exoplanetes , especialment en els més similars a la Terra pròxims al sistema solar El 2016, l’equip dirigit per ell anuncià el descobriment de Pròxima b, un planeta a 4,2 milions d’anys llum de la Terra, de característiques que podrien ser similars, descobriment que li valgué ser considerat per la revista Nature un dels deu científics de l’any El 2018 aquesta mateixa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina