Un altre grup de barbes de caputxí són les Bryoria (alectoriàcies), que conviuen amb les Usnea a les branques dels avets i dels pins de muntanya, en llocs amb boires i rosades freqüents. El caràcter diferencial més destacat és la ramificació, que és dicotòmica, i l’absència de cordó medul·lar resistent, al centre. A la branca de pi negre de la fotografia podem distingir els penjolls brunencs de B. fuscescens, barrejats amb altres, groc pàl·lid, de diverses espècies d’Usnea, i els arbrets grisos, no penjants, de Pseudevernia furfuracea. Totes aquestes cabelleres atrapen fàcilment aigua a partir de les boires i de la rosada.
Xavier Llimona.
Són líquens epífits o saxícoles, molt ramificats. Quan presenten apotecis, aquests són lecanorins, amb espores molt grosses (20-45 µm de longitud) en nombre de 2 a 4 per asc, que en madurar són de groguenques a brunes, bicel·lulars al gènere Alectoria. A. sarmentosa forma tal·lus pènduls, de color groguenc o verd groguenc, amb poques pseudocifel·les i, en general, sense soralis, principalment sobre avet i pi negre, als Pirineus. A. ochroleuca, més rígida i de pseudocifel·les blanques, viu als sòls pedregosos, a l’alta muntanya pirinenca.
El gènere Bryoria té espores més petites (màxim 16 µm), unicel·lulars i hialines, en nombre de 8 per asc. Comprèn líquens fruticulosos, filamentosos, generalment prostrats o pèndols, de coloracions fosques, més o menys brunes. Les espècies són difícils de diferenciar i es fa imprescindible la utilització de reactius químics. B. fuscescens és la més abundant al nostre territori. El seu tal·lus forma llargs penjolls, especialment sobre els troncs i les branques de pins (Pinus) i d’avets (Abies), que no presenten un eix principal diferenciat que procedeixi del punt de fixació. El seu color va des del bru més o menys clar fins al bru fosc gairebé negre. Presenta soralis més o menys prominents, i és K− i KC−, però P+ vermell sang. La podem trobar als boscos de les muntanyes, des dels Pirineus fins a Prades. B. implexa és una espècie rara, citada per autors antics. La seva presència al nostre país és pendent de confirmació. Els seus soralis donen una reacció P+ groc i K− i KC−. B. chalybeiformis, de tal·lus prostrat, bru fosc, sense pseudocifel·les i amb branques relativament gruixudes (0,5-1 mm de diàmetre) ha estat trobada a Andorra, sobre roques àcides.