Resultats de la cerca
Es mostren 2325 resultats
mas Concellabre
Masia
Masia del municipi de Santa Llocaia (Alta Cerdanya), entre Palau de Cerdanya i Càldegues, considerat el major productor de blat de la comarca.
glutenina
Bioquímica
Proteïna del grup de les glutelines que es troba especialment en el blat, del qual és obtinguda per extracció amb un àlcali diluït.
farro
Farinetes bullides o fregides, fetes amb farina de blat de moro, que hom menja al Rosselló i a la zona septentrional del Principat.
canat
Recipient de poca cabuda, generalment cilíndric i fet de canya entreteixida, que serveix especialment per a guardar-hi blat o qualsevol altre gra.
espelta petita
Espiga d’espelta petita
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat, de la família de les gramínies, d’espiga petita i poc productiu, espontani a l’Àsia Menor i conreat als països mediterranis.
Sopeira
Vista del monestir d'Alaó
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a l’inici de la Terreta, al qual fou agregat el 1970 el de Sant Orenç.
El terme és a la vall de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on aquesta s’encaixa en el congost de Sopeira o pas Nou, aprofitat modernament per a la construcció del pantà d’Escales És accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs vessants del roc de Conco, 1352 m alt, a l’E, i del Talló d’Aulet, 1486 m alt, a l’W El conreu dels cereals ocupa el 18% de la superfície conreada 13% de blat, 66% d’ordi, 2% de civada, i el farratge el 46% 22% d’alfals, 26% de trepadella, 2% de trèvol i altres 50% la resta es distribueix entre els conreus llenyosos de secà 10% i hortalisses, amb…
la Portellada
Municipi
Municipi del Matarranya, estès des de la divisòria d’aigües entre les comarques del Guadalop i del Matarranya fins al curs d’aquest riu i del Tastavins, afluent seu per l’esquerra.
El terme és drenat, a més, pel barranc de la vall d’Aura, que aflueix al Matarranya ja dins el municipi de la Freixneda Gran part del terme 1 087 ha és cobert de pinedes i brolla de romaní Els cereals 181 ha, especialment de blat, les oliveres 598 ha i la vinya 67 ha són els principals conreus de secà patates, hortalisses, cereals i farratge són els conreus de regadiu 53 ha, localitzats vora el Tastavins i el Matarranya i regats per una séquia que pren l’aigua del primer La ramaderia bestiar oví, cabrum i porcí i la cria d’animals de granja complementen les activitats econòmiques…
la Pobla de Sant Miquel
la Pobla de Sant Miquel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb Aragó.
El terreny és molt accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de La Matanza puig de Calderon, 1 839 m alt, al límit amb Aragó, el punt més alt del País Valencià i de Tortajada El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal 3 600 ha i gran extensió de matollar 1 800 ha Els conreus es limiten a un centenar d’ha dedicades sobretot a cereals blat i ordi i vinya La ramaderia ovina uns 2 000 caps aprofita els pasturatges locals A partir del 1950 s’ha accentuat la minva de la població ja iniciada al s XIX, fins a perdre una tercera part dels…
Pedralba
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Camp de Túria; el terme és travessat d’W a E pel Túria.
El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc Només alguns turons són ocupats per pins 500 ha i matollar 500 ha Els conreus ocupen el 80% del territori Predomina el secà, amb 4 500 ha vinya 1 900 ha, garrofers, oliveres, cereals i ametllers El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils La ciutat 2 053 h agl 2006 152 m alt, que rebé aquest títol el 1927, és…
País del Loira
Regió de l’W de França, al SE de Bretanya.
Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i…