Resultats de la cerca
Es mostren 1686 resultats
Robert Fernández Bonillo

Robert Fernández Bonillo
FC Barcelona
Futbol
Futbolista i entrenador conegut amb el nom de Robert.
Ingressà al FC Barcelona 1986-90 procedent del València 1981-86, equip al qual tornà 1990-95 Posteriorment jugà en el Vila-real 1995-99 i en el Còrdova 1999-2001, on es retirà Centrecampista, disputà 247 partits amb el Barça i marcà 66 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1989 i dues Copes del Rei 1988, 1990 Fou vint-i-nou cops internacional i participà en la Copa del Món 1990 i l’Eurocopa 1984, on fou subcampió Entrenà equips del futbol de base i de tercera divisió del València, el Córdoba Club de Fútbol 2005, l’Orihuela Club de Fútbol 2006-07, la Unión Deportiva Alzira 2008-09 i la Unió…
Laia Forcadell Arenas
Atletisme
Atleta especialitzada en 400 m tanques.
S’inicià a la secció d’atletisme del Club Natació Tortosa i, des de l’any 2000, competeix per l’ISS-l’Hospitalet Atletisme Assolí diversos títols estatals, tant a l’aire lliure com en pista coberta, en categories inferiors En l’àmbit absolut, fou sis cops campiona de Catalunya 2002, 2005-09 i tres d’Espanya 2007, 2008, 2009 dels 400 m tanques També guanyà els títols catalans de 400 m 2003, 2005-08 i 200 m 2009, i l’estatal de 400 m 2006 en pista coberta Amb la selecció espanyola, aconseguí la medalla d’or als Jocs Iberoamericans 2006 i disputà dos Campionats d’Europa 2006, 2010, un del Món…
Roger Font García
Natació
Nedador.
Format al Club Natació Manresa i al Centre Joaquim Morera de la federació catalana 1988-89, s’especialitzà en 100 m papallona Fou dos cops campió absolut de Catalunya d’aquesta prova 1989, 1991 Cercant la classificació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, marxà al Club Natació Metropole de Gran Canària i aconseguí el Campionat d’Espanya d’estiu en la seva prova i el d’hivern en la de relleus 4 × 100 m estils No fou seleccionat i retornà a Catalunya, primer al CE Mediterrani 1993 i després al CN Montjuïc 1994, i es tornà a proclamar campió de Catalunya dels 100 m papallona En l’àmbit…
Santi Garcia Arnalot

Santi Garcia Arnalot
CT Barcino
Hoquei sobre patins
Porter i entrenador d’hoquei sobre patins.
Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats del Món 1966,…
Gordon Willis
Cinematografia
Director de fotografia nord-americà.
Per mitjà dels seus pares, professionals de la indústria cinematogràfica, entrà en contacte amb el cinema i es familiaritzà amb les tècniques de filmació i d’illuminació Durant la guerra de Corea fou destinat a un equip de filmació per a la instrucció de pilots de l’aviació En tornar a Nova York, treballà per a la televisió en documentals i publicitat Debutà en el cinema el 1970 i es convertí en un dels directors de fotografia més sollicitats El seu treball destacà sobretot a la trilogia The Godfather 1972, 1974 i 1990, en què introduí la imatge dels rostres en penombra, i en diversos films…
Eusébio

Eusébio
Futbol
Nom amb el qual fou conegut el futbolista portuguès d'origen moçambiquès Eusébio da Silva Ferreira.
De família de colons portuguesos per part de pare i de mare moçambiquesa, a divuit anys fou seleccionat per un cercatalents del club Benfica de Lisboa, en el primer equip del qual jugà del 1960 al 1975, i que el revelà com un dels millors futbolistes de la història Davanter amb una gran visió golejadora, guanyà tots els campionats de la Lliga portuguesa onze en total, llevat de les de les temporades 1961-62 i 1965-66 la Copa de Portugal cinc vegades 1962, 1964, 1969, 1970 i 1972 i un cop la Copa d'Europa 1961-62 Fou 64 cops internacional, i el 1966 fou tercer en el Campionat del Món amb la…
Francesc Nonell i Feliu
Economia
Banquer.
Emigrà a Cuba, i s’establí a l’Havana Després de difícils gestions, aconseguí, amb el seu germà Josep Nonell i Feliu l’exclusiva per vendre en aquesta ciutat bitllets de la Loteria Nacional Espanyola, a més d’altres de rifes que s’hi organitzaven Fundà el 1885, a l’Havana, amb els seus socis Rodríguez y Blanco, la Casa de Cambio, Giro y Administración Consolidada la seva possició econòmica, el 1901 obrí una agència bancària a Barcelona, que anomenà Nonell, Rovira y Matas, amb la finalitat de rebre principalment els diners dels catalans residents a Cuba, i orientar i promoure alhora les seves…
Joaquín Soler Serrano

Joaquín Soler Serrano
Biblioteca de Comunicació UAB
Periodisme
Periodista, locutor de ràdio i presentador de televisió.
S’inicià professionalment el 1939 a Ràdio Barcelona , on fou locutor en cap, i posteriorment conduí programes d’entreteniment a Radio España De 1956 a 1958 visqué a Veneçuela, on treballà en televisió Després de dos anys a la Cadena Ser i de nou a Ràdio Barcelona, el 1960 s’incorporà a Televisión Española al capdavant de programes com Carrusel i altres, i de 1976 a 1981 presentà i dirigí el que li donà més renom les entrevistes setmanals de A Fondo , en les quals conversà amb un gran nombre de personatges destacats del món de la cultura, entre els quals Jorge Luis Borges, Julio Cortázar,…
Kate Elizabeth Winslet
Cinematografia
Actriu anglesa.
Filla d’actors, ja de petita intervingué en obres de teatre i en comèdies de televisió Debutà al cinema a Heavenly Creatures 1994, de Peter Jackson, i l’any següent la seva interpretació a Sense and Sensibility , d’Ang Lee, causà sensació, com també, més tard, la del Titanic 1998, de J Cameron Altres films en què ha actuat són Jude 1996, Michael Winterbottom, Holy Smoke 1999, J Campion, Enigma 2001, M Apted, Quills 2000, P Kaufman, The Life of David Gale 2003, A Parker, Eternal Sunshine of the Spotless Mind 2004, M Gondry, Finding Neverland 2004, M Forster, Romance & Cigarettes 2005, J…
assot
Història del dret
Pena que hom imposava a certs delinqüents, d’ésser assotats.
És una de les penes més antigues i generalitzades Entre els hebreus el nombre de cops no podia passar de 40 en els pobles hispànics el nombre màxim ha estat de 200, llevat en el Liber Iuduciorum , que permet d’arribar als 300 A Roma era aplicada, des de la llei de les Dotze Taules, als injuriadors i als criminals escandalosos sense tenir-ne en consideració la condició social Als Països Catalans i a tota la península Ibèrica era aplicada habitualment als reus no pertanyents a les classes privilegiades Tant era aplicada al delinqüent lligat al costell, com passejat pels oficials de justícia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina