Resultats de la cerca
Es mostren 2509 resultats
Anders Fogh Rasmussen

Anders Fogh Rasmussen
© OTAN
Política
Polític danès.
Diputat liberal des del 1978, en 1987-90 ocupà el Ministeri Fiscal i en 1990-92 fou ministre d’Economia en el govern de Poul Schlüter, si bé dimití el càrrec per evitar una moció de no-confiança Al capdavant del Partit Liberal, el 2001 guanyà al Partit Socialdemòcrata en les eleccions legislatives Formà aleshores un govern de coalició amb l’ultradretà Partit Popular Danès, que repetí després de les eleccions del 2005 i del 2007 A més de l’adopció de mesures restrictives de la immigració, la seva gestió ha dut a terme una retallada d’impostos, cosa que ha afavorit una bona marxa de l’economia…
Portal d’Albanyà
Art romànic
Situació El portal és al sud-est del reduït nucli del poble Albanyà, a l’inici de l’estret carrer de Sant Llorenç de la Muga Era l’antiga entrada al poble pel camí que hi arribava, seguint el curs del riu, des de Figueres i Sant Llorenç de la Muga Aquesta entrada va quedar obsoleta en ésser construïda l’actual carretera de Figueres a Albanyà, que arriba a la població pel cantó nord-oriental Mapa 257M781 Situació 31TDG770838 Fortificació En aquest lloc resten elements del portal d’entrada i de la fortificació adjacent L’estructura de la porta presenta diversitat d’elements De dins a fora hi ha…
Santa Maria del castell de Pinyana (Querol)
Art romànic
Situació Interior de la capella des del presbiteri, on s’endevina l’arrencament de la volta de la nau, ara desapareguda ECSA - J Figuerola Les restes de l’església de Santa Maria de Pinyana són dins de l’antic clos del castell de Pinyana, al nord de la torre circular Mapa 34-16418 Situació 31TCF656854 Per a arribar-hi cal seguir el mateix recorregut descrit en la monografia anterior JFM Història Malauradament, no es coneix cap referència documental sobre aquesta església, la història de la qual va anar íntimament lligada al castell de Pinyana, esmentat des de la darreria del segle X CPO…
Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea
Aeronàutica
Entitat pública empresarial espanyola de gestió del transport aeri creada per llei l’any 1990, amb personalitat jurídica pròpia i adscrita al ministeri de foment.
Té com a objectiu principal garantir la seguretat, fluïdesa, eficàcia i economia del trànsit aeri, tasques que es materialitzen en el manteniment, explotació i administració de la xarxa d’aeroports civils de l’estat i les installacions per a la navegació aèria Assigna i controla, per tant, les inversions en aquestes infraestructures, condicionant, així, el tipus de rutes i de tràfic en cada aeroport El seu finançament és independent de l’estat llevat de casos puntuals de subvencions a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat o de la Unió Europea, i és cobert amb els ingressos de taxes…
Jordi Cussà i Balaguer
Literatura catalana
Escriptor.
Visqué també a Barcelona 1977-81 i 1985-88, Sant Cugat del Vallès 1982-83 i Nàpols 1991 La seva joventut, fins passats els trenta anys, estigué dominada per l’addicció a les drogues, especialment l’heroïna, experiència sobre la qual publicà la seva primera novella, Cavalls salvatges 2000 edició revisada el 2016, obra d’impacte per les innovacions lingüístiques i estilístiques i la irrupció d’un món underground i marginal que s’expressa amb naturalitat en català Seguiren La serp 2001, ficció històrica situada a la Catalunya medieval la novella infantil L’alfil sacrificat 2003, premi Fiter i…
,
Bartomeu Fiol i Móra
Literatura catalana
Poeta, crític i articulista.
Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 L’últim , 1955 Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans 1966 Amb els anys seguiren Camp rodó 1973, premi Joan Alcover, Contribució de bàrbars 1980, Els capells de ferro a Son Cabaspre 1983, Calaportal de Cavorques 1985,…
,
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, segons un retrat del segle XIX
© Fototeca.cat
Economia
Història del dret
Història
Política
Cristianisme
Jurista, polític i economista.
Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres , del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Fou ordenat el 1795 La seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el…
,
Antoni Bonner
Biologia
Literatura catalana
Música
Escriptor i naturalista nord-americà.
Es llicencià en teoria musical i composició a la Universitat de Harvard 1950, amplià estudis a París 1950-54 i feu una primera estada a Mallorca 1954-58, on, després de retornar a Nova York, s’establí definitivament 1959 i treballà en estret contacte amb la cultura catalana Cofundador del Grup Ornitològic Balear GOB el 1983, del qual fou president 1989-1997, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears 1976 Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull , s’encarregà de l’…
,
serra del Coscollar
Altiplà
Altiplà (306 m alt.) llarg i estret, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Cerdera, l’extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca.
Compresa gairebé del tot dins el terme d’Alcarràs Segrià, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l’antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la séquia del Coscollar© , derivació d’aquell canal, per l’oriental
serra de Sant Joan
Serra
Contrafort (1 745 m) de les serres interiors prepirinenques, a l’Alt Urgell (dins el terme de Coll de Nargó), continuació vers l’E de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.
Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina