Portal d’Albanyà

Situació

El portal és al sud-est del reduït nucli del poble Albanyà, a l’inici de l’estret carrer de Sant Llorenç de la Muga. Era l’antiga entrada al poble pel camí que hi arribava, seguint el curs del riu, des de Figueres i Sant Llorenç de la Muga. Aquesta entrada va quedar obsoleta en ésser construïda l’actual carretera de Figueres a Albanyà, que arriba a la població pel cantó nord-oriental.

Mapa: 257M781. Situació: 31TDG770838.

Fortificació

En aquest lloc resten elements del portal d’entrada i de la fortificació adjacent. L’estructura de la porta presenta diversitat d’elements. De dins a fora hi ha un tram curt, cobert amb volta de canó, feta amb filades longitudinals de petits carreus; a continuació hi ha l’arc de mig punt, de dovelles grosses i ben treballades, que és seguit per l’estret espai per on pujava i baixava el rastell situat entre aquest arc i un altre d’extrem, fet amb dovelles més petites, que arrenca d’unes impostes de secció de quart de cercle excurvat.

Sobre aquesta construcció actualment hi ha un terrat. No hi ha rastres de l’estructura fortificada que devia coronar el portal.

Més a llevant, paral·lel al camí i perpendicular al portal, hi ha un mur d’uns 2, 5 m d’alçària, amb petites sageteres avui tapiades. El seu aparell és fet amb còdols i blocs escantonats, que tendeixen a formar filades, lligats amb abundant morter. Les cantonades són de carreus escairats. És una construcció molt semblant a la del portal proper. Algunes pedres, especialment primes, hi foren col·locades inclinades en un sentit o en un altre. Aquest mur antic forma part d’un edifici on actualment no és visible cap altre vestigi de fortificació. És probable que es tracti de la resta d’una torre quadrada o rectangular que defensava el portal, és a dir, l’entrada a la població i el monestir.

És difícil d’indicar una datació per al portal d’entrada i les restes de fortificació. Potser caldria situar-los als segles XI o XII. No és impossible, però, que siguin una mica posteriors, malgrat l’aparell rústec i d’aspecte arcaic esmentats.

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A, Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 16.