Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
gel greixós
Hidrologia
Geomorfologia
Capa prima i espessa de cristalls de gel granulat agrupats, només dèbilment consolidats entre si, que sura a la superfície d’aigües marines o continentals.
Dona una aparença oliosa a la superfície de l’aigua R epresenta la segona etapa en la formació del gel en aigües marines o continentals, després de la formació del gel granulat Seguidament, es pot transformar en gel en crosta en condicions d’aigües calmades, o bé en gel en galetes en condicions d’aigües agitades
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…
Roques de restes: fòssils i sediments
Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…
nucli de gel
Meteorologia
Partícules sòlides microscòpiques sobre les quals es formen els cristalls de gel a l’atmosfera i que presenten una estructura cristal·lina semblant a la del gel.
àcid veràtric
Química
Àcid monocarboxílic aromàtic que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en alcohol i èter i poc solubles en aigua, que es fonen a 182°C.
Hom l’obté per metilació dels àcids hidroxilats corresponents, i és molt emprat com a intermedi en la síntesi de productes naturals i de diversos fàrmacs
diòxid d’urani
Química
Cristalls negres, insolubles en aigua i solubles en els àcids oxidants, d’una gran densitat (10,96 g/cm3), que es fonen a 2 500°C.
Hom l’obté per reducció del triòxid, UO 3 , o de l’uranat amònic, NH 4 2 UO 4 , amb hidrogen És emprat com a intermediari en l’obtenció del metall, com a recobriment de les barres de combustible nuclear, en ceràmica i en la preparació de pigments
granular
Mineralogia i petrografia
Dit de la microestructura holocristal·lina en la qual els cristalls són visibles a ull nu i tenen mides similars (generalment entre un mil·límetre i un centímetre).
És característica de les roques plutòniques
sal de Mohr
Química
Substància, sintetitzada per C. F. Mohr, que es presenta en forma de cristalls de color verd blavós, fluorescents i que s’oxiden en presència d’aire.
És soluble en aigua i insoluble en alcohol Hom l’empra en fotografia i en anàlisi volumètrica
camp dels lligands
Química
Segons una teoria desenvolupada per primera vegada el 1930 per Hans Albrecht Bethe i van Vleck, camp elèctric creat pels lligands d’un complex al voltant de l’ió d’un metall de transició central.
Aquest camp afecta els seus cinc orbitals d que, en un àtom o ió lliure, són situats tots en un mateix nivell d’energia i els separa en nivells d’energia diferent, depenent el mode i la magnitud de la separació de la natura dels lligands i de llur configuració absoluta al voltant de l’ió metàllic Així, per exemple, en un complex octaèdric MX 6 en el qual sis lligands X, que són ions negatius o molècules polars, envolten un ió metàllic central M en les posicions dels vèrtexs d’un octàedre, la repulsió originada per les càrregues negatives de X incrementa l’energia dels electrons situats en els…
Triàsic
Nimfa d’efemeròpter procedent del triàsic inferior
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina