Resultats de la cerca
Es mostren 7017 resultats
fe fiducial
Cristianisme
Expressió que designa la peculiar comprensió reformada, segons la qual la fe que justifica (justificació) equival a la ferma confiança del cor en el perdó diví, atorgat en Crist, malgrat la permanència del pecat en l’home.
L’anàlisi luterana de l’acte de fe, que el presenta com a compost de coneixença notitia , assentiment lliure assensus i confiança fiducia , subordina els dos primers components a aquest darrer, tot subratllant alhora el caràcter passiu de la fe i la seva referència existencial a la salvació individual, en contraposició, respectivament, al doble accent en l’aspecte actiu de l’acte de creure i en el caràcter dogmàtic veritats revelades de la fe eclesial, propi del catolicisme fe
Frederic Gisbert i Vicente

Frederic Gisbert i Vicente
© Família Gisbert
Ceramista.
Format amb Angelina Alòs 1958-61, entre 1961-62 feu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat 1975 Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marian Burguès” 1982
Costums de Lleida
Dret català
Recopilació del dret lleidatà duta a terme el 1228 pel jurista i cònsol de la ciutat Guillem Botet.
El text originari, redactat en llatí Consuetudines Ilerdenses , fou traduït al català al començament del s XIV Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits L’ordre de prelació establert fou costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya
Cetina
Història
Família d’argenters actius a València als s. XV i XVI.
Francesc Cetina , documentat del 1459 al 1490, era argenter de la catedral 1459, on intervingué en la realització del retaule major d’argent 1471-89 possiblement fou ell qui obrà l’encenser de Portaceli 1474, i no el seu fill Bernat Joan Cetina Aquest darrer, documentat del 1495 al 1513, collaborà també en el retaule de la seu un membre de la família, possiblement ell mateix, fou l’autor de la creu processional de la catedral 1548
elefantiasi
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per un engruiximent, inicialment edematós i després fibrós, de la pell i del teixit cel·lular subcutani, que prenen una consistència dura i espessa que recorda la pell dels elefants (d’on li ve el nom).
És degut a obstrucció dels vasos limfàtics que no poden drenar els líquids de les zones afectades, que habitualment són les extremitats inferiors potes d’elefant i els genitals L’elefantiasi pot ésser congènita malaltia de Milroy o adquirida per causa de lesions dels ganglis limfàtics a conseqüència de tumors o infeccions en aquest darrer cas és característica la infecció per paràsits com les filàries, sobretot la Wuchereria brancrofti , que es troba sovint en països tropicals
conflicte
Psicologia
Situació donada per una discordança entre les tendències i els interessos o les imposicions externes.
Hom en distingeix tres tipus apetència-apetència, aversió-aversió i apetència-aversió En el darrer cas, el mateix objecte té alhora dues pulsions de sentit contrari desig sexual, per exemple, reprimit per raons morals o per por Hi ha una sèrie de mecanismes psicològics per a resoldre els conflictes sublimació, repressió, desplaçament, etc Quan fallen, es produeix neurosi A causa de l’aprenentatge, l’educació i les influències socials, objectes que crearien situacions pulsionals esdevenen avorribles
drus | drusa
Islamisme
Individu d’una secta islàmica que sorgí el 1017 en proclamar-se, el sisè califa al-Hākim, habitatge de la divinitat.
El persa Hamza ibn Ati en fonamentà les bases doctrinals, i el turc Muḥammad ibn Ismā'īl Darazī trobà nombrosos seguidors del seu nom derivà per a ells la denominació de drusos Creuen en la reencarnació, i constitueixen un grup tancat que defuig el proselitisme Actualment, en nombre d’uns 200 000, s’han establert a Palestina a Cisjordània i a Israel, Síria i al Líban en aquest darrer país, intervingueren activament en la guerra civil de 1975-90
terpè
Química
Denominació genèrica dels hidrocarburs de fórmula general (C5H8)n, que ocorren en la majoria d’olis essencials i d’oleoresines i que poden ésser considerats com a oligòmers o polímers de l’isoprè.
Poden ésser de cadena oberta o cíclics i, en aquest darrer cas, poden cobrir una gran varietat d’estructures Hom acostuma a classificar-los en hemiterpens C 5 H 8 , monoterpens C 1 0H 1 6, sesquiterpens C 1 5H 2 4, diterpens C 2 0H 3 2, triterpens C 3 0H 4 8, tetraterpens C 4 0H 6 4 i politerpens C 5 H 8 n , en els quals el valor de n és gran
Llibres del Mall

Portada de Siboc, llibre de poesia visual d’Antoni Tàpies (1973) editat dins la col·lecció de Llibres del Mall
Col·lecció de poesia iniciada el 1973 per Curial Edicions Catalanes.
Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol Fou iniciada amb la Sèrie Poesia , que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes El 1975 es convertí en editorial, i el 1986 publicà el darrer títol
Lemoyne
Escultura
Família d’escultors francesos del s XVIII.
D’aquests, Jean-Louis Lemoyne 1665-1755 treballà als jardins de Versalles i Marly, i Jean-Baptiste I Lemoyne 1679-1731 executà l’obra Baptisme de Crist per a l’església de Saint-Roch, a París El fill d’aquest darrer, Jean Baptiste II Lemoyne 1704-1778, fou escultor de Lluís XV els seus busts excelleixen per la recerca de l’expressió momentània del retratat Réaumur 1751, Musée du Louvre, París, Montesquieu Musée des Beaux Arts, Bordeus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina