Resultats de la cerca
Es mostren 3393 resultats
Johann Knöfel
Música
Compositor i organista alemany.
Fou kantor en una institució educativa luterana a Goldberg, i manifestà una gran fidelitat als ideals de la Reforma Posteriorment ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort del duc Enric V de Liegnitz, i l’any 1579 era mestre de capella de l’elector del Palatinat Lluís VI a Heidelberg Abandonà aquesta cort i retornà a Silèsia quan el successor de Lluís VI imposà les doctrines calvinistes al Palatinat Una mica més tard es desplaçà a Praga, on visqué durant uns quants anys L’any 1592 era kantor a l’església de Sant Enric de la capital txeca Les darreres dades de…
Societat Filharmònica de Barcelona
Música
Societat concertística i pedagògica catalana.
Fou fundada el 1897 per Matthieu Crickboom amb l’objectiu de continuar la tasca artística de la Societat Catalana de Concerts , dissolta aquell mateix any Integrada en una bona part pels membres de la Societat Catalana de Concerts, en depenien quatre grups l’Acadèmia de música M Crickboom, Enric Ainaud, Domènec Mas i Serracant, Pau Casals, Enric Granados el Quartet de la SFB M Crickboom, J Rocabruna, R Gálvez, P Casals els Instruments de fusta i metall de la SFB, i l’Orquestra de la SFB Alternà la promoció dels concerts d’orquestra amb la dels concerts de cambra i…
Alfons de Castella
Història
Infant de Castella.
Fill de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal, fou utilitzat com a pantalla per la facció contrària a Enric IV de Castella, el qual accedí a confiar-lo a Juan Pacheco, marquès de Villena El rei acceptà que fos jurat hereu del regne, però amb la condició de casar-se amb la seva filla Joana poc temps després revocà la seva decisió i reclamà l’infant Fracassada una primera proclamació a Valladolid, l’any 1465 els seguidors d’Alfons el proclamaren rei a Àvila amb el nom d’Alfons XII i fou reconegut per algunes ciutats El 1467 fou derrotat per Enric IV a la batalla d’Olmedo, però els…
Domènec Mas i Serracant

Domènec Mas i Serracant
Música
Compositor.
D’infant cantà a la capella de la catedral de Barcelona, on inicià la seva formació musical, i completà els estudis amb Enric Granados, Gabriel Balart, Felip Pedrell i Enric Morera Esdevingué director de l’escolania de la catedral i organista de Sant Agustí, i des del 1893 fins a la seva mort ocupà la plaça de mestre de capella i d’organista a Sant Pere de les Puelles Exercí la docència a l’Acadèmia Marshall, fou membre de la comissió diocesana de música sagrada i fundà i dirigí les publicacions "Revista Parroquial de Música Sagrada" i "España SacroMusical" Entre les…
,
ducat de Norfolk
Història
Títol ostentat per diversos membres de la noblesa anglesa.
Fou atorgat per primera vegada el 1397 a Thomas Mowbray ~1366 — Venècia 1399, comte de Nottingham des del 1383 Formà part del grup de poderosos nobles —coneguts com a lords appellant — que del 1387 al 1389 forçaren Ricard II d’Anglaterra a sotmetre's a llur voluntat Un cop recobrat el poder per Ricard II, aquest se serví de Mowbray en missions diplomàtiques i militars S'enfrontà després amb Enric, duc de Hereford posteriorment, Enric IV d’Anglaterra, i fou desterrat el 1398 Aquesta dinastia ducal s’extingí 1476 amb la mort del quart duc, John 1444-76 Ricard III d’…
Pere I de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1350-69), fill d’Alfons XI i de Maria de Portugal.
Féu anullar el seu matrimoni amb Blanca de Borbó per poder casar-se amb Juana de Castro 1354, que repudià, bé que des del 1352 havia estat unit sentimentalment a María de Padilla morta el 1361, els fills de la qual féu legitimar a les corts de Sevilla 1362 Hagué de fer cara a les conseqüències socioeconòmiques de la Pesta Negra A les corts de Valladolid del 1351 fixà preus i salaris, declarà el treball obligatori i dictà normes contra el bandolerisme Incitat per l’ambició de l’aristocràcia, que volia disposar de tots els serveis i tributs satisfets en el regne, encarregà una investigació…
Armanyac
Regió històrica de Gascunya, Occitània, a la conca d’Aquitània, que forma actualment, en bona part, el departament francès de Gers.
És un país d’ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d’argiles terciàries als costers, plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent armanyac Els cereals, blat i moresc, i l’aviram completen els recursos econòmics més importants El comtat d’Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesenzac el qual en fou separat de nou el 1285 Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i de Carlat, els vescomtats…
Castell de lo Vivièr
El poble de lo Vivièr és situat a 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet El castell de Lo Vivièr fou el bressol del llinatge dels Viver, que tingué un paper destacat tant a la Fenolleda com al Rosselló i el Vallespir Alhora fou l’origen del poble de lo Vivièr El 1141 n’era senyor Guillem del Viver Els seus descendents conservaren la senyoria fins a la Revolució Francesa El 1432 Pere del Viver heretà la senyoria de Calce Rosselló i fou l’iniciador d’una branca que detingué, de la fi del segle XVI a la fi del segle XVII, les senyories de Morellàs i de Sant Martí de Fonollar Vallespir L’any 1603…
Consell de Castella
Història
Òrgan suprem de govern al regne de Castella.
La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El…
Ramon Garrabou i Segura
Historiografia
Historiador.
Des del 1964 ha estat professor d’història econòmica a les universitats de Barcelona i de València i a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat especialment per temes d’història agrària Ha participat al Primer Seminari Internacional d’Història La crisis agraria de fines del siglo XIX , celebrat a Girona el 1986, i ha coordinat amb A García Sanz la Història agraria de la España Contemporánea 1985 Ha collaborat a Estructura social i econòmica del camp català 1983, que recull els textos de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977 D’entre les seves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina