Resultats de la cerca
Es mostren 1310 resultats
Arxiu Municipal de Castelló
Historiografia catalana
Institució que recull la documentació generada pel municipi de Castelló de la Plana al llarg de la seva història.
Tant per l’antiguitat dels seus fons com per la continuïtat de les sèries documentals figura entre els més rics del País Valencià S’hi conserven pergamins de privilegis i cartes reials des del mateix moment de la fundació de la vila el document més antic és del 1244, i les principals sèries documentals presenten una notable continuïtat des del darrer quart del s XIV fins a l’actualitat actes de les sessions municipals, padrons de riquesa i impostos sobre el patrimoni peita, equivalent, contribució, judiciaris i processos, documentació sobre recs i repartiments d’aigües, censals i patrimoni,…
Arxiu Capitular de la Catedral de València
Historiografia catalana
Fons documental del capítol de la catedral de València, amb documentació des del mateix moment de la seva erecció arran de la conquesta de la ciutat per Jaume I, el 1238.
Malgrat la irregularitat cronològica de les sèries documentals, és un arxiu ric i raonablement ben conservat, que inclou, a més, una nombrosa collecció diplomàtica, un complet fons notarial, un interessant arxiu musical i una extensa biblioteca de manuscrits i impresos La collecció diplomàtica, amb prop de 9600 pergamins el més antic és una còpia del s XIV d’un document del 1095, conté butlles pontifícies, diplomes reials i instruments notarials, que en molts casos conserven els segells pendents dels atorgants, entre els quals un d’or d’Alfons el…
cop d’arc
Música
En els instruments d’arc, cadascuna de les diverses maneres o tècniques de passar l’arc que produeixen -sempre en funció d’una intenció musical precisa- un tipus d’atac, d’articulació o de sonoritat pròpies.
Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment cap avall,…
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…
Centre d’Història Contemporània de Catalunya
Història
Centre de recerca històrica creat el 1984 per la Generalitat de Catalunya.
Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per Albert Manent i Segimon 2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…
,
Joan Martí i Castell
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 i en llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Roma 1977, ha estat professor en diverses universitats italianes i a Berkeley Califòrnia Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona 1989-92 i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual fou el primer rector 1992-98, i posteriorment catedràtic emèrit Ha estat president del consell supervisor del TERMCAT 1999-2002 És membre fundador del Grup Català de Sociolingüística , membre de l' Associació Internacional de Llengua i Literatura…
Cronistes i historiadors
El segle XV assenyala alguns dels canvis més significatius en la historiografia catalana D’una banda, el cavaller de Bagà Pere Tomic va escriure l’obra Històries e conquestes dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Aquest tractat històric, enllestit el 1448, suposava una reformulació del saber històric medieval, bastida a la mida dels interessos dels barons de Pinós, a qui l’autor serví, i de la noblesa catalana Com a tal, recollia alguns dels mites fundacionals —vinculats als cicles bíblic de Túbal, nét de Noè, i clàssic d’Hèrcules— ideats per la historiografia castellana del segle XIII, i…
beril·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica (segon període), de valència 2.
És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…
Nicolau Eimeric
Lingüística i sociolingüística
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i Obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l'oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…
huracà

Imatge satèl·lit d’un huracà
© NASA/Jeff Schmaltz/MODIS Rapid Response
Meteorologia
Geografia
Cicló tropical a les Antilles i el golf de Mèxic.
Va acompanyat de vents de superfície de gran velocitat superiors als 160 km/h, pluges torrencials i tempestes, i es produeix durant els mesos d’agost i setembre Els huracans s’originen al centre i a l’oest de l’oceà Atlàntic, i el seu recorregut és normalment en direcció oest-nord-oest També es produeixen ciclons tropicals a l’oest de l’oceà Pacífic, el golf de Bengala i Queensland Austràlia, encara que s’anomenen tifons Els huracans no són tan recurrents com les inundacions, però provoquen més d’una tercera part de les morts causades per fenòmens naturals els terratrèmols, poc recurrents,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina