Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
Isaac Rovira Farré
Ball esportiu
Ballarí esportiu.
Fou campió d’Espanya en la modalitat de deu balls 2001, 2003-08 i en la d’estàndard 2003-09, i de Catalunya en la d’estàndard 2007, 2008, sempre fent parella amb Desirée Martin Dirigeix l’escola de ball de saló Dandi de Mollet del Vallès També és jutge estatal de ball i collaborador del comitè tècnic en l’àmbit de ball estàndard i llatí a la Federació Catalana de Ball Esportiu En aquesta mateixa federació és representant de jutges en estil internacional
Regina Tarragó Sabat

Regina Tarragó Sabat
FEDERACIÓ CATALANA DE BALL ESPORTIU
Ball esportiu
Ballarina esportiva.
Fou campiona d’Espanya professional en la modalitat estàndard 1999 i ball llatí 1999, 2000 amb la seva parella, Josep Roca Es retirà de la competició l’any 2002 i, des d’aleshores, s’ha dedicat a formar ballarins a la seva escola de Molins de Rei i directors tècnics de ball esportiu a l’escola Ball Vallès de Terrassa Fundà el Festival de les Estrelles, juntament amb J Roca, que se celebra cada any a l’Ametlla de Mar i combina concursos i espectacles de ball
e
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Cinquena lletra de l’alfabet català anomenada e.
La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren una corba a l…
alemany | alemanya
Història
Individu d’un poble de llengua germànica establert, en la seva major part, a l’Europa central.
La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les poblacions de parla…
sabí | sabina
Història
Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene, amb les ciutats de Reate (Rieti), Nursia (Norcia), Amiternum (prop d’Aquila), etc.
Hom creu que els sabins tingueren el mateix origen que els samnites samnita, bé que encara actualment llur procedència és discutida Vinculats amb els orígens llegendaris de Roma, a partir de l’any 295 aC foren annexats a l’urbs i obtingueren la ciutadania romana Són pràcticament desconeguts llurs costums, com també el caràcter de llur religió i la natura de les institucions polítiques Pel que fa a la llengua, hom creu que pertanyia al grup oriental dels dialectes itàlics i que tingué una influència notable sobre el llatí
eslovac
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup eslau occidental.
És la llengua principal d’Eslovàquia Parlada per tres milions de persones, actualment és el vehicle d’una literatura força important Originàriament l’eslovac pot ésser considerat un dialecte del txec Usa l’alfabet llatí, amb alguns signes diacrítics propis de les llengües eslaves que usen aquest alfabet La morfologia de l’eslovac presenta set casos de declinació, amb restes del dual, i sis conjugacions del verb, amb la particularitat dels aspectes perfectiu o imperfectiu, segons que l’acció sigui completa o incompleta El lèxic és molt ric i presenta reminiscències de l’eslau antic
Fèlix Quer i Cassart
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Eclesiàstic, llatinista i literat.
Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920
,
Jeroni Peres
Cristianisme
Teòleg.
Ingressà al convent mercedari de València i completà estudis a Salamanca El 1526 anà a Tunis en una expedició que redimí 234 captius Des del 1536 fou comanador perpetu del convent de València i després provincial i vicari general de l’orde Ensenyà teologia a la Universitat de València i més tard al collegi Universitat de Gandia, on tingué com a deixeble Francesc de Borja Autor de comentaris en llatí sobre Tomàs d’Aquino 1525, 1548 i d’altres obres i opuscles, alguns inèdits, és considerat com un dels precursors del molinisme
Abū-l-Qāsim al-Zahrawī
Metge andalusí, conegut a l’Occident per Abulcasis
i Albucasis
.
Exercí a la cort cordovesa És autor d’una enciclopèdia mèdica, Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta'ālīf , traduïda al llatí per Gherardo da Cremona, i després també al provençal i a l’hebreu, i amb nombroses edicions llatines al llarg de l’edat mitjana L’obra d’al-Zahrawī constituí un dels texts més importants per a l’estudi de la ciència mèdica occidental, sobretot per les seves descripcions de malalties i llurs tractaments i per les seves innovacions en cirurgia, acompanyades de dibuixos de diversos instruments que ell mateix ideà
Ramon de Montcada
Història
Senyor de Tortosa —Ramon (I) de Montcada—.
Fill del gran senescal Guillem Ramon I, sembla haver compartit amb ell la senescalia des del 1171 El 1150 figurà amb el seu pare i germans a la fundació de Santa Maria de Valldaura Tingué una notable activitat diplomàtica prop del comte de Tolosa, dels reis de Castella i Lleó i de la cort imperial de Constantinoble, on gestionà el fallit matrimoni d’Alfons I amb Eudòxia Comnè Vers el 1173 encarregà a Lleó Toscà la traducció al llatí de la litúrgia de sant Joan Crisòstom, conservada Es casà amb Ramona, del llinatge de Tornamira
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina