Resultats de la cerca
Es mostren 5831 resultats
malva de fulla rodona
Botànica
Planta herbàcia biennal o anual, de la família de les malvàcies, de fulles més petites i arrodonides que la malva major i de flors també més petites i de color violaci.
Creix a les runes, a muntanya
candela geganta
Candela geganta
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gran bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret en forma d’embut ample, al principi de color de crema, després més torrat, de 25 a 30 cm de diàmetre, amb el marge pentinat, cama robusta i curta i carn blanca, amb una olor lleu de fruita comestible.
Viu a les pastures de muntanya
gavó fruticós
Gavó fruticós
Muséun national d’Histoire Naturelle (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Petit arbust de fulles trifoliades, de la família de les papilionàcies, de flors rosades disposades en petits grups i de llegums inflats, peluts i enganxosos.
Es fa a la muntanya mitjana
candelera
Flors de candelera (Verbascum thapsus
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de tija angulosa de 50 a 150 cm d’alçària, amb fulles oblongues, verdes i glabrescents al dessobre i tomentoses al dessota, flors petites, grogues o blanques, i fruits en càpsula ovoide.
Creix en pastures seques de muntanya
Montserrat
Abundància de monòlits rocosos a l’extrem occidental de Montserrat El vessant meridional de la muntanya torna a ser cobert per alzinars i pinedes de pi blanc, després dels incendis del 1986 Dreamstime / Lagui Montserrat 15, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Montserrat, juntament amb Sant Llorenç del Munt, constitueix la zona més important del sector central de la Serralada Pre-litoral catalana S’aixeca molt bruscament sobre les planes i serres veïnes i especialment sobre el riu Llobregat, que discorre a poc més de 100 m d’altitud Pràcticament tota l’…
estació d’esquí d’Aransa
L’esquí nòrdic és l’activitat principal de l’estació d’esquí d’Aransa
Arxiu Aransa
Esquí
Estació d’esquí nòrdic de la comarca de la Baixa Cerdanya, al vessant sud dels Pirineus.
Situada a 1480 m d’altitud, és envoltada de pics propers als 3000 m Fou inaugurada el 1987 i s’hi organitzen diferents competicions com la Copa Catalana i la Copa d’Europa de raquetes de neu o la Copa Catalana d’esquí de muntanya La Unió Excursionista Urgellenca també hi organitza la prova Traça Muga, que consta de proves populars d’esquí de muntanya i de raquetes de neu També s’hi disputa la Marxa Pirineus, competició popular d’esquí de fons amb tècnica lliure que s’inicia a l’estació d’esquí nòrdic de Lles i acaba a la d’Aransa En el mateix recorregut es diputen…
Centre Excursionista del Penedès
Excursionisme
Club excursionista de Vilafranca del Penedès.
Fundat el 1975, els seus orígens es remunten al 1853, quan es creà el primer grup excursionista de la ciutat Posteriorment en prengué el relleu el Grup Excursionista Penedès 1921, el Centre Excursionista Vilafranquí 1922, la Joventut Excursionista Vilafranquina 1943, el Grup Excursionista Collaborador 1956 i l’Agrupació Excursionista Catalunya 1961 Disposa de seccions d’alta muntanya, senderisme, escalada, bicicleta de muntanya, esquí, raquetes de neu i fotografia També té biblioteca i un grup de coral El grup alpí participà en dues expedicions a cims de l’Himàlaia…
Jaume Fabrés Amorós
Jaume Fabrés Amorós
Museu Colet
Alpinisme
Alpinista.
S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…
gasó
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, cespitosa, de fulles lanceolades i de flors rosades, en glomèruls.
Es fa en prats secs de muntanya
molínia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espícules disposades en panícula llarga.
Creix en prats i jonqueres, de muntanya