Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Alberche
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent del Tajo per la dreta (177 km).
Neix a la serra de Gredos, on drena una àrea de cereals i de vinya canvia bruscament la direcció E per la SW vers el Tajo, i rega l’horta de Talavera de la Reina, prop d’on desemboca Té un cabal de 14,72 m 3 /s, i el seu règim és pluvionival És aprofitat per diverses hidrocentrals mogudes pels pantans de La Charca del Cura, San Juan, Burguillo i Las Picadas, entre d’altres
el Colúmbia
Riu
Riu de l’Amèrica del Nord (1.953 km de recorregut; 222 m3/s de cabal).
Neix al llac Colúmbia, a les muntanyes Porcell, Colúmbia Britànica, Canadà En el seu curs, molt encaixat entre les diverses serralades de les Rocalloses, hom pot distingir una direcció general de nord-est a sud-est És de règim nivopluvial, alimentat per les glaceres de les Rocalloses i les pluges, molt intenses Les aigües són aprofitades per a l’obtenció d’energia elèctrica rescloses d’Abrow, Grand Coulee, John Day i Bonneville i per a la irrigació
el Mèder

El riu Mèder quan passa pel pont vell de Vic (Osona)
© Fototeca.cat
Riu
Subafluent del Ter.
Neix al terme de Muntanyola Osona, de la fusió de les rieres de Tresserra i del Saborit, sota el mas Castell Fins a Santa Eulàlia de Riuprimer rep el nom de riera de Muntanyola , i desguassa al Gurri per l’esquerra, a la sortida de Vic És molt aprofitat per les adoberies vigatanes És citat al segle X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder , no pas Merder, com a vegades ha estat escrit
Clyde
Riu
Riu d’Escòcia (170 km).
Neix a les Southern Uplands, flueix en direcció SE-NW i desguassa al Firth of Clyde, l’estuari més profund de la costa occidental escocesa uns 103 km des de Dumbarton fins a l’illa Ailsa Craig, on hi ha els ports de Dumbarton, Port Glasgow i Greenock Les aigües del riu mouen hidrocentrals, i un canal navegable l’uneix amb el riu Forth A les seves vores hi ha el complex de drassanes més important de la Gran Bretanya
serra del Jordal

Vista de la serra del Jordal
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça, que té la màxima altitud al pic del Jordal (1.553 m).
Massís cretaci dins el sector del Turbó, entre els rius Éssera i Isàvena, al NW del nucli de la Pobla de Roda Els pobles de Merli i Carrasquer s'assenten al vessant meridional de la serra, mentre que Rin de la Carrasca és situat a la part superior de la mateixa, i els de Piniello, la Sala i Espluga, al sector septentrional Hi neix la riera de Vacamorta, afluent de l'Éssera, i el barranc de Carrasquer, afluent de l'Isàvena
Neva

El Neva al seu pas per Sant Petersburg
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Rússia, a l’oblast’ de Leningrad (74 km).
Neix al llac Ladoga i desemboca al golf de Finlàndia formant un delta, en el qual hi ha la ciutat de Sant Petersburg Té un cabal mitjà de 2480 m 3 /s Es glaça de desembre a abril El 15 de juliol de 1240 Alexandre Nevski hi obtingué una victòria sobre els suecs, els quals intentaven de dominar les ciutats comercials del nord de Rússia Per aquesta victòria, símbol de la independència russa, Alexandre rebé el sobrenom de Nevskij ‘del Neva’
Menderes
Riu
Riu de Turquia (402 km).
Neix a l’altiplà d’Anatòlia, segueix una direcció NE-SW i desemboca a la mar Egea, al sud de l’illa de Samos En el curs inferior forma nombroses sinuositats, que del nom antic del riu prenen el nom de meandres És molt utilitzat per al regadiu, i els nombrosos alluvions que aporta han fet recular la línia de la costa És anomenat Gran Menderes Büyük Menderes parallel a ell corre el Petit Menderes Küçük Menderes , de 100 km
Main
El riu Main, al seu pas per la ciutat de Würzburg
© B. Llebaria
Riu
Riu d’Alemanya, un dels afluents més importants del Rin (524 km de longitud).
Neix al vessant sud-occidental de la Selva de Francònia i corre en direcció E-W entre els terrenys sedimentaris que formen l’Alemanya central travessa les ciutats de Bayreuth, Würzburg, Frankfurt i Magúncia, on desguassa, per la dreta, al Rin Canalitzat en la major part del seu curs, és una important via de navegació, alhora que és també aprofitat per a la producció d’energia elèctrica Un canal l’uneix amb el Danubi, a través del seu afluent el Regnitz
la Sosa
Riu
Curs d’aigua de la Llitera, afluent, per l’esquerra, del Cinca.
Format a Tramessoses, al límit dels termes de Sanui i de Sant Esteve de Llitera, per la unió de la Sosa de Peralta que neix al vessant meridional de la serra de la Corrodella, vora la Cogulla, i que passa per Calassanç i Peralta de la Sal i la Sosa de Sanui que es forma per la unió de diversos barrancs, a Sanui s’uneix al seu collector després de passar per Montsó Aragó L’aigua és d’alta salinitat
Tunguska Mitjà
Riu
Riu de Sibèria, afluent del Ienissei per la dreta.
És anomenat també Tunguska Pedregós Podkamennaja Tunguska 1 830 km de longitud i 239 000 km 2 de conca Neix a la divisòria del Lena i l’Angara, a l' oblast' d’Irkutsk, amb el nom de Katanga, i rep el nom de Tunguska Mitjà després de la confluència amb el Tetere Té molts ràpids i molts esculls, i es glaça d’octubre a maig És navegable des de Vanavara Els afluents principals són el Čun'a i el Vel’mo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina